Seleccions lingüístiques i consciència de la diversitat
// Editorial
La facultat del llenguatge articulat, que marca la principal diferència entre els éssers humans i la resta d’espècies, l’adquirim en família. És lo nostre primer i principal àmbit d’aprenentatge i sociabilització a base d’escoltar els nostres pares, que exercissen de professors perquè ens fan repetir paraules i ens les corregeixen.
Entre parelles monolingües de la mateixa llengua materna que l’oficial del país de residència tot sol funcionar de manera espontània, i així els xiquets la deprenen seguint lo costum. Tot i la situació de diglòssia, lo mateix succeïa fins fa unes dècades a la Franja, zona catalanoparlant d’origen, en un català familiar i social ben assentat a les famílies, i el castellà reservat als àmbits oficials i formals. Molts castellanoparlants que hi anaven a viure acabaven adquirint esta doble competència i ús, sobretot si emparentaven amb famílies locals, una adquisició espontània gràcies al contacte continuat amb los parlants originaris. Fa uns quants anys, però, esta situació ha canviat, tal com han estudiat sociolingüistes com Natxo Sorolla.
Les noves actituds en la transmissió familiar alteren lo concepte tradicional de llengua «materna». Entre els residents al territori franjolí en podem diferenciar tres: 1) Moltes parelles lingüísticament mixtes es comuniquen en castellà i l’utilitzen com llengua única per als fills, fruit d’una decisió més tàcita que sospesada. 2) Algunes parelles de catalanoparlants també trien lo castellà per als seus fills, i així generen un curiós entorn de comunicació, separat del seu i de la generació dels seus pares, amb qui parlen lo català matern. A diferència dels temps de la Dictadura, en què uns quants franjolins benestants igual que part de la burgesia catalana van fer esta selecció explícita, no solen ser part de l’elit local però es mouen pels mateixos criteris de prestigi social. 3) Pares que parlen en català als xiquets, però estos, per probable influència de l’escola i de l’entorn, responen en castellà i no són corregits pels seus progenitors, ja que estem en temps del dret a decidir entre la infància, reina de la casa. És una variant recent.
Pel que fa als franjolins que viuen fora però conserven vincles freqüents al seu poble d’origen, s’observen les dos primeres dinàmiques anteriors: 1) Parelles catalanoparlants en zones castellanoparlants que fan del castellà la llengua dels fills, los quals mantenen lo seu monolingüisme en la família del poble. 2) Parelles mixtes residents a Catalunya que també adopten a consciència —i militància— lo castellà com a llengua filial. I una 3a actitud, minoritària, en parelles de la mateixa llengua o no i ben sovint amb estudis superiors, que transmeten lo català matern o patern als fills, perquè no veuen un estigma en la llengua d’origen sinó que valoren la riquesa del bilingüisme matern.
No sabem què pensaran més endavant los fills privats de la llengua familiar. Ara i abans la comunitat local accepta acríticament i participa dels canvis a la llengua castellana prestigiada. A camins venen avalats no per raons socials sinó suposadament «científiques» de psicòlegs i mestres que, davant d’interferències o dificultats als moments inicials d’aprenentatge (lògiques en entorns bilingües), aconsellen parlar als fills només en castellà, quan los especialistes en trastorns del llenguatge ho consideren una mesura molt excepcional.
Los moviments demogràfics actuals fan la Franja més vulnerable lingüísticament, tant per l’emigració fora dels jóvens autòctons com per l’arribada d’immigrants de diversos orígens: un bon grup de llatinoamericans, que multipliquen la presència del castellà, i una gran varietat d’altres continents, que utilitzen les seues llengües d’origen a l’àmbit familiar i que al social miren d’integrar-se en castellà, que és com la majoria els parla per defecte. Ho fa més difícil l’absència de la cooficialitat i, entre els xiquets, l’escassa presència del català a l’escola. Són temps de canvi o «escalfament» lingüístic, devoradors de llengües minoritàries, enmig de proclames a favor de la diversitat.
Publicat a Temps de Franja n. 155, novembre 2022
Tags: Editorial
