Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Quan la naturalesa brama

// Editorial

Després d’una DANA o gota freda amb pluges molt abundants a l’octubre, este hivern poc fred ham vist alternar-se una nevada qualificada d’històrica i uns quants dies seguits amb temperatures d’estiu. Lo canvi climàtic que fa temps va pregonant la ciència és una evidència, convertida en notícia d’actualitat, des dels informatius i els diaris a tema de conversa quotidiana. Rius vius, crescuts després de la sequera; les vistes pintoresques de muntanyes, viles i carrers coberts de blanc; o gent de totes les edats jugant amb les volves de neu mostren la cara de la bellesa de la naturalesa exultant, recreada en imatges que es van difonent per les xarxes socials. La creu són unes greus conseqüències més enllà dels dies de pas del temporal Glòria. A l’alt Matarranya, com a efecte immediat del metre de neu caigut, uns quants pobles se van quedar aïllats un parell de dies sense llum ni telèfon ni comunicació per carretera, amb los problemes derivats de falta de calefacció precisament quan lo clima era més extrem i els de mobilitat per poder alimentar els bestiars distants dels nuclis urbans. La persistència de la neu va fer baixar les cabres hispàniques als carrers de Beseit buscant minjar, mentres lo seu pes acumulat va fer cedir cobertes i tellats d’edificis públics o de negocis privats: un poliesportiu, un molí d’oli, un garatge de camions, un magatzem de pinsos i unes quantes granges a Vall-de-roures, Queretes o Fondespatla. També els despreniments de terra van enrunar trams de la via Verda, una important font d’ingressos turístics que passa per Valljunquera, la Vall del Tormo, la Torre del Comte, Vall-de-roures, Queretes i Lledó.

En esta situació excepcional, s’han sentit queixes contra la companyia elèctrica Endesa per no saber solucionar de manera ràpida i eficient la situació, sobretot perquè els talls d’energia resulten recurrents al territori, inevitables inclús en circumstàncies climàtiques menys greus. I s’ha criticat la inflexibilitat oficial que ha impedit la mobilitat de les màquines llevaneus, propietat de diferents administracions —diputació o govern autonòmic—, que treballen només en les carreteres respectives.

Ara desprès del temporal ha vingut la calma i la visita de les autoritats, des de la ministra de Política Territorial al president del Govern d’Aragó, que han viatjat a les poblacions afectades a Terol, guiats pels alcaldes i representats dels sectors productius. Volem pensar que no és una preocupació momentània, filla de la nostra civilització mediàtica, sinó un primer pas per gestionar la malesa amb ajudes als particulars, que mantenen viva la terra buidada. Perquè abunden casos de desastres climàtics a diferents llocs —incendis, riuades, etc.—, en què les promeses de subvencions o exempcions no han arribat o només en una mínima part. Ja va passar així en ocasió de la gelada de l’olivar de 1956, seguida d’una riuada el 1957, que va obligar a emigrar tants llauradors del Matarranya i Baix Aragó.

Al mateix temps, són necessàries reflexions i actuacions a mig i llarg termini. Perquè tot i que el temporal passat va ser excepcional, l’alerta climàtica preveu que els fenòmens extrems aniran apareixent amb certa freqüència. A banda de les mesures ecològiques pal·liatives o preventives, les administracions, des dels ministeris implicats, passant pels governs autonòmics i diputacions, han de repensar la gestió de futures emergències en diferents sentits. Mirant les maleses recents, cal revisar les normes de les edificacions existents o futures i fer un control actiu de les empreses subministradores d’energia; com també s’haurien de millorar els plans d’emergències vigents, mirant quines inversions en infraestructures o efectius són necessaris a cada comarca.

 

Exemplar de mascle jove de cabra hispànica (Capra pyrenaica hispanica) 
agonitzant als intransitables carrers nevats de Beseit (Terol). Estava malalt de sarna. 
/ Josep Puche Giner


Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: