L’estima de Javier Aguirre pel nostre territori
// Editorial
Sens dubte, l’escriptor en castellà que més extensos textos ha dedicat a descriure la comarca del Matarranya és Francisco Javier Aguirre (Logronyo,1945). Aguirre conegué la comarca fa més de quatre dècades per raons professionals. Fascinat per la zona, l’ha recorregut incansablement i n’hi ha dedicat set llibres. Així, en 1991 publicà a Saragossa el recull de relats Los duendes del Matarraña, primer capítol de la trilogia narrativa centrada en les terres del Matarranya. El 2004 F. J. Aguirre publica també a la capital d’Aragó un segon recull de relats, Noches del Matarraña; i el 2009, a Lleida la novel·la La dama del Matarraña, últim capítol de la trilogia. A aquesta trilogia cal afegir quatre títols més relacionats, d’alguna manera, amb el Matarranya: Del Matarraña a New York (2011), Cupido al Matarraña (2014),
Musgo caliente: Criaturas calientes (2015) i el volum commeratiu Sinfonia del Matarraña (2021). El 2009 es va publicar la versió en el català propi del Matarranya del primer volum de la trilogia: Los follets del Matarranya (March Editor). El 2020 es publicà en català el segon capítol amb el títol Nits del Matarranya i el tercer títol, que ha eixit recentment, és la novel·la La Dama del Matarranya. Els últims dos llibres han estat publicats per Associació Cultural del Matarranya, i el traductor del castellà al català del Matarranya de la triologia és Esteve Betrià.
La nova i última entrega, La Dama del Matarranya, pren com a escenari principal les terres, les viles i la gent del Matarranya, gira al voltant d’un assassinat comés a l’abric de la impunitat dominant a l’inici de la Guerra Civil espanyola, una mort que no fou a causa, —no s’ha d’entendre— de disputes polítiques, sinó que més aviat té l’origen en una venjança dictada per un odi enquistat en l’ànima d’una persona ressentida. Javier Aguirre contrueix amb prou traça una història truculenta amb diverses bifurcacions que sap encaixar-les en la novel·la amb dresta exactitud. L’obra ens presenta com una jove barcelonina descendent del Matarranya, neta del mort, recorre la comarca de mà d’un fotògraf urbà integrat de fa temps en la vida social de la comarca. Com en un joc d’ombres, l’afany dels familiars per trobar, molts anys després, les restes d’aquell home, són el fons sobre el qual se projecten molts altres assumptes. La narració és un testimoniatge de l’esforç per guanyar el futur. Així mateix, és una reflexió sobre la solitud i el valor d’una conversa sincera amb un amic. En molts moments la novel·la destil·la una sensualitat a través d’escenes eròtiques destrament elaborades.
La petjada d’Aguirre en el nostre territori és notable. A banda de director provincial d’Educació a Terol, també va ser cap del Servei d’Arxius, Biblioteques i Museus del Govern d’Aragó, i ens consta que és molt ben recordat en algunes biblioteques dels nostres pobles. Agraïm la seua sensibilitat, l’admiració que professa per Teresa Jassà i Desideri Lombarte i la ferma voluntat de veure publicada la seua triologia en català. És una sort comptar amb ell.
Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023
Tags: Editorial
