L’Acadèmia*
L’Acadèmia aragonesa de la llengua ja té Junta de Govern i president. S’ha dedicat molt de temps i molta paciència però, finalment, l’octubre passat es va celebrar la primera sessió ordinària del ple de l’Acadèmia.
Un dels primers aspectes que podem trobar a la descripció de la institució, creada mitjançant la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, és que constitueix una institució científica oficial i pública. És a dir, que és un organisme compost per científics i científiques i fundat per dur a terme una funció d’interès públic. Aquestes característiques ja suposen un canvi important dins de la trajectòria que ha marcat el tractament que el Govern d’Aragó ha tingut tradicionalment envers les nostres llengües perquè implica un compromís ferm garantit per experts i per l’administració, la mateixa administració que posteriorment haurà de fer complir els acords de l’Acadèmia.
Si continuem l’anàlisi, veiem que el President i la Vicepresidenta de l’Acadèmia són professors, l’un de l’àrea de Filologia de la Universitat de Saragossa i l’altra de l’àrea de Didàctica. Només per això, podem dir que la cosa avança per bon camí perquè es confirma que els dos caps més visibles de la institució no són polítics sinó experts en llengua i literatura.
El que s’hauria de fer d’ací a uns mesos, és un altre editorial amb una valoració del treball que s’ha realitzar o s’ha previst realitzar des de l’Acadèmia i així podríem presentar una visió més completa de la realitat. De moment, els acadèmics han de començar a treballar i, entre altres coses, programar totes les activitats necessàries per a arribar a aconseguir els objectius pels quals què es va crear l’Acadèmia.
El camí no serà fàcil i el tractament de les dos llengües no serà sempre paral·lel perquè tots sabem que, dins de la gravetat en què es troben aquestes dos llengües germanes, el pronòstic sobre el seu futur és ben diferent a curt termini. És evident que n’hi ha moments en què els parlants de català som més forts, per exemple amb tot el que té a veure amb la norma d’ús correcte de la llengua, però n’hi ha d’altres en què els parlants d’aragonès ens marquen el camí, per exemple quan es tracta de sensibilització, de difusió entre la població aragonesa o d’accés a les institucions. Segurament, això passa perquè ells cauen més simpàtics a Saragossa i sovint són considerats com a elements poc perillosos per a una part de la ciutadania de la nostra comunitat. Però, compte! Perquè a vegades als parlants d’aragonès, els volen reduir a elements folklòrics, una mica com passa a França amb l’occità, que massa sovint se sap que existeix només perquè queda bonic a les fires de productes artesans i als noms dels carrers. I això no ho vol ningú, ningú vol que la seva llengua materna acabi vivint només als cartells de les botigues o dels carrers.
L’Acadèmia de la llengua la componen persones de reconegut prestigi dins de l’àmbit de la Filologia, la Literatura i la Lingüística i tindrà dos Instituts, el de l’aragonès i l’Institut aragonès del català. Tots dos són competents per investigar, actualitzar lèxic, afavorir l’ús de les llengües, defensar els parlants, col·laborar a formar als professors, proposar el criteri d’autoritat en qüestions de normativa, assessorar a les institucions, etc. De feina, en tindran molta i sens dubte de paciència, en continuaran necessitant moltes tones però quan s’associen la calma, la paciència i la ciència sempre surten resultats positius i segur que els acadèmics es podran aïllar d’assumptes que no ajuden a créixer ni a construir una veritable consciència lingüística i aleshores només caldrà mirar què s’ha fet fins ara, analitzar la situació, valorar les possibilitats, tindre en compte els riscos, posar la primera curta, com als tractors, avançar i no perdre de vista ni la línia de la carretera ni l’espona del camí.
Queden molts deures per fer, és veritat, i cal esperar a l’avaluació final per conèixer resultats objectius però tenim molta confiança dipositada en tota aquesta gent implicada a l’Acadèmia aragonesa de la llengua i esperem poder mantenir-la.
A pas de tractor, es va fent cami / Ricardo Ortiz
*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021
Tags: Editorial
