La massificació dels parcs eòlics al sud de la Franja*
L’agost de l’any passat el Ministeri de Transició Ecològica va admetre a tràmit els projectes de quatre parcs eòlics que l’empresa Capital Energy proposa a diferents municipis del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp -84 aerogeneradors a 10 municipis amb una capacitat de 504 MW. El passat mes de gener, se li ha sumat el projecte de l’empresa Forestalia, amb set parcs eòlics -63 aerogeneradors a 7 municipis amb una capacitat de 346,5 MW- a les mateixes comarques aragoneses. A tot això s’hi han d’afegir les línies d’evacuació d’electricitat generada cap a Catalunya, Forestalia a la subestació elèctrica Garraf.
I, últimament, a l’extrem sud de la Franja, en tramitació, una central hidroelèctrica reversible al riu Guadalop que afecte, entre altres municipis del Baix Aragó, a Aiguaviva i la Ginebrosa.
Els projectes de les energies renovables també han arribat al centre i el nord de la Franja. A Mequinensa amb els parcs eòlics Las Mareas i la planta fotovoltaica Valporquera. El Baix Cinca també està afectat per dos projectes de plantes fotovoltaiques a Fraga i Torrent de Cinca i línies d’evacuació elèctrica de les renovables d’Aragó cap a Catalunya. I el mateix passa a la Ribagorça i La Llitera on està en tramitació la línia de molt alta tensió de Forestalia que evacuarà l’electricitat Laluenga-Isona.
Per preveure el que suposarà esta massificació energètica sobre el territori, la població s’ha informat i s’han fet reunions amb les empreses promotores i també amb els habitants i especialistes on ja estan instal·lats els pacs eòlics veïns per valorar-los. Després de prendre consciència de la nova situació presentada per les empreses, els veïns i entitats que s’han mostrat contraris a les instal·lacions d’aerogeneradors a les nostres viles han presentat al·legacions als projectes i altres activitats i mobilitzacions. Quatre municipis han fet votacions per saber el parer dels veïns: Valldesgorfa, la Vall del Tormo i Valljunquera en contra i Massalió a favor. Manifestacions a Madrid, Saragossa, Vall-de-roures… Com molta gent ha manifestat reiteradament, no s’està en contra de les energies renovables però sí de la manera que s’han presentat els projectes en el territori, sense diàleg amb la població afectada. Els projectes eòlics, diuen els opositors, tindran un gran impacte humà, paisatgístic i sobre la biodiversitat –flora i fauna-, contaminació llumínica, acústica, electromagnètica i atmosfèrica i afectació al patrimoni cultural. A més, les nostres viles han fet una gran aposta i esforç pel turisme com activitat econòmica des de fa molts anys. Les empreses d’energies renovables ofereixen al territori una gran inversió en els parcs, prioritzant les empreses i ma d’obra local i el pagament d’elevades taxes i impostos municipals.
Dos entitats han liderat les mobilitzacions en contra de la massificació eòlica al sud de la Franja. L’Associació Gent del Matarranya formada el 2017 es constitueix com una entitat que té com un dels seus objectius l’augment de la qualitat de vida i del benestar dels matarranyencs. Al desembre del 2019 l’associació ja alertava que “la DGA està tramitant quatre projectes de parcs eòlics que afectaran los termes municipals de Massalió, Fórnols, Ràfels, la Freixneda, Valljunquera i la Vall del Tormo, a més dels de Maella i Favara”. A la primavera del 2021 es forma Valljunquera pels paisatges “moviment de veïns i veïnes de Valljunquera en defensa del patrimoni natural i cultural per fer front als projectes de massificació eòlica planificats en el nostre territori”. Valljunquera és una de les poblacions més afectades en la massificació eòlica. Al gener del 2022 es crea la Vall del Tormo pels Paisatges per posicionar-se contra els aerogeneradors al Matarranya i s’uneix a les altres dos entitats capdavanteres. Al Baix Aragó es constitueix el Mesquí pel territori. A més, estan en contra els projectes de Capital Energy i Forestalia els ajuntaments de la Vall del Tormo, Valljunquera, Valldesgorfa, la Freixneda, Fórnols, Ràfels, Calaceit, la Portellada, la Torre del Comte i Favara, la comarca del Matarranya, l’Associació d’Empresaris del Matarranya i la Plataforma en Defensa de los Paisajes de Teruel. A favor dels parcs eòlics només l’ajuntament de Maella i la votació que es va fer a Massalió. Ara, a última hora, apareix en premsa que Forestalia redueix 500 MW en els parcs eòlics de Terol i recupera els avals però no diu quins deixarà de construir. Veure’m si es respecta la voluntat majoritària del territori o tindrà més força el poder de les grans empreses elèctriques foranes.
*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022
Tags: Editorial