Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

És hora d’afrontar la fuga de cervells*

// Editorial

Una recent notícia de premsa apuntava que Madrid s’ha convertit en la regió espanyola que atrau més talent d’altres territoris. La notícia es feia ressò de diversos estudis que mostren com aquesta dinàmica ha convertit la capital del Regne d’Espanya en una ciutat ben preparada per afrontar els reptes d’una economia del segle XXI i per superar les crisis econòmiques que s’endevinen en el futur.
D’acord amb un informe del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (“Descapitalització educativa i segona onada de despoblació”), Madrid aglutina el 37% dels moviments migratoris interregionals del jovent espanyol, amb uns fluxos d’entrada en els que dos de cada tres joves que hi van a viure són titulats universitaris provinents d’altres comunitats autònomes espanyoles. L’informe conclou que “la fuita de cervells té conseqüències negatives per al desenvolupament endogen dels territoris d’origen i alimenta els processos d’acumulació en les àrees receptores”.
A la Franja en sabem molt, de fuites de cervells. Una elevada proporció del nostre jovent fa dècades que se’n va a estudiar i després ja no torna. Tampoc no els ho podem recriminar. Cadascú tria on vol viure, si bé sempre hi ha factors que en condicionen les decisions. En qualsevol cas, és una fuita de grans dimensions que dificulta el desenvolupament endogen i augmenta els desequilibris territorials. Estudis fets a la Llitera, per exemple, mostraven una prolongada tendència a la pèrdua de població jove, femenina i amb estudis, que era compensada per població masculina sense estudis provinent d’altres països (principalment de països africans i de l’est). Per això, tot i que el nombre absolut de població no ha variat gaire en les darreres dècades, la seua composició global es desequilibra i condiciona amb força els possibles escenaris de futur.
Una forma interessant de contribuir al reequilibri és la que ha promogut la ‘Cátedra DPZ sobre Despoblación y Creatividad’, a través d’un programa pilot anomenat ‘Desafío’, conegut també com l’Erasmus rural, mitjançant el qual el jovent universitari pot fer les pràctiques dels seus estudis en municipis de menys de tres mil habitants. Fins ara només s’ha aplicat a la província de Saragossa i entre els pobles involucrats n’hi ha un de la Franja, Mequinensa. D’esta manera, alumnes de diferents graus universitaris fan pràctiques en empreses privades, institucions públiques, fundacions, ONG o associacions culturals vinculades al territori. Tot i ser una iniciativa recent i encara d’una escala molt petita, els resultats han estat prou satisfactoris per pensar a ampliar-la. De fet, l’actual ministre d’Universitats, Manuel Castells, ja ha proposat extrapolar-la al conjunt del món rural espanyol.
Iniciatives d’aquest tipus poden ser un primer pas per a recuperar talent. Però seria un error identificar talent només amb estudis universitaris. La condició perifèrica de bona part de la Franja comporta una mena d’obscuritat informativa. Sovent la pròpia població que hi viu sap més del que passa a Barcelona, Madrid o Saragossa que a la seua pròpia comarca. I el jovent, quan es planteja les seues opcions laborals, no sempre té referents locals. Per això són de valorar iniciatives com el programa ‘Conócenos’, impulsat per l’Associació d’Empresaris de la Llitera i ressenyat en aquest mateix número de TdF, que connecta empreses, centres educatius i ajuntaments de la Llitera per donar visibilitat a l’estructura laboral i empresarial de la comarca, i on es reclama una major atenció a la formació especialitzada no universitària.
En definitiva, per afrontar els reptes del segle XXI a la Franja no hi ha prou amb afavorir activitats econòmiques, infraestructures i serveis públics, que són coses indispensables, sinó que caldria pensar també en com dinamitzar una vida social i cultural enriquidora i fer dels nostres pobles un lloc acollidor i significatiu. I, en aquest context, coses com el donar a la llengua pròpia el valor que mereix i fer accions per a gaudir-la i dignificar-la hi poden jugar un bon paper. Si no, les dones joves i formades no s’hi instal·laran. I els homes tampoc, clar.

 

Infografia de El Confidencial sobre el fluxos de persones a Madrid. / elconfidencial.com

 


*Publicat a Temps de Franja 145, abril de 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: