Entusiasme

// Editorial

Al nostre territori ja fa uns mesos que es comencen a percebre moviments sospitosos pels carrers, connexions curioses a les xarxes, WhatsApp, comportaments humans que han variat les darreres setmanes i, sobretot, una gran exaltació de l’amistat. Podem afirmar que hi ha bon rotllo social afavorit per un grapat de gent que ha decidit somriure contínuament, multiplicar amics a l’Instagram i prendre un cafè amb d’altres oblidats els darrers anys.
La veritat és que es un ambient agradable, on els propòsits brollen cada dia i on apareix l’esperit emprenedor i constructiu per engendrar projectes que busquen sempre el bé comú, la millora dels nostres barris, dels nostres pobles i del nostre territori en general: carreteres noves, iniciatives socials, programacions culturals, línies d’ajuda per tots els sectors de la població, respecte a la nostra llengua, defensa del medi ambient, etc. Com dèiem abans, un bon rotllo autèntic farcit amb moltes ganes de fer coses i molta energia per aconseguir-les. És com si haguessin obert les comportes d’un pantà i l’entusiasme baixés pels carrers dels nostres pobles fins al mar, regant-ho tot.
Fins al mar? Sabeu que no… La majoria dels somriures, el diàleg, les propostes, les idees innovadores i apassionants arribaran al mar, mai millor dit, i es dissoldran a l’aigua salada amb els peixets. Poc a poc començarem a percebre moviments sospitosos una altra vegada, es perdran les connexions curioses a les xarxes, desapareixeran centenars de WhatsApp i tornarem a estar sols. Aleshores, hi haurà homes i dones que se sentiran frustrats, canviaran el caràcter perquè ja no els somriuran tant, ni voldran prendre cafè amb ells, ni les seues propostes seran qualificades de fascinants. La realitat entrarà per la porta i el bon rotllo saltarà per la finestra. I molta gent es quedarà bocabadada, provant de recuperar l’ego i buscant el reconeixement que tenen ara.
I sabeu quan arribarà la fi del bon rotllo? Nosaltres, sí: En començarem a veure els primers símptomes a partir de maig de l’any 2019. És clar que no serà un procés automàtic, però actualment tampoc ho és perquè es va solsint poc a poc, a reunions que es multipliquen, de nit, per tots els nostres pobles. A partir de maig, succeirà el mateix però a la inversa. Sempre passa igual, estem vivint un cicle que es repeteix cada quatre anys i que està molt estudiat: Li diuen “les eleccions”.
Però no penseu que tot ha de ser dolent, no és bo generalitzar. El primer que pot ocórrer és que a les vores dels carrers, quan ja ha passat l’entusiasme, es quedi alguna idea enganxada que es pugui salvar. També és possible que la situació no sigui tan dura i continuïn els somriures uns mesos més. I finalment, un altre punt d’alegria el trobem si mirem la gent que no se sent frustrada quan el bon rotllo salta per la finestra. Són aquells grups de persones que treballen contínuament dins del sector que hagin triat, lluiten, proposen, projecten i exigeixen un compromís constant de la part dels representats polítics. Són els i les entusiastes de veritat.

 

Embassament de Mequinensa. / Ajuntament de Mequinensa

 

---

Publicat a Temps de Franja n.139, novembre 2018