El Dia Internacional de la Llengua Materna posa en evidència la Franja nord*

Un any més, pels volts del 21 de febrer, s’ha celebrat a Aragó el Dia Internacional de la Llengua Materna, una celebració impulsada per la ONU des de 2002 per promoure el multilingüisme, la diversitat cultural i reivindicar el valor de les llengües del món. En el cas d’Aragó, des que es va crear la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), és una efemèride que ha guanyat rellevància i presència pública, i que enguany s’ha traduït en 157 activitats desenvolupades en 55 localitats. Un 31% més de les que es van fer l’any passat. D’alguna manera, la DGPL funciona a bon ritme i procura fer visibles les seues accions, cosa que cal valorar positivament.

Dit això, quan analitzem els actes organitzats per la diada internacional, com és habitual en les accions de la DGPL, s’observa una clara desproporció entre l’atenció dispensada a una i altra llengua, amb un clar predomini d’activitats relacionades amb l’aragonès respecte el català.De les 157 activitats organitzades, dues terceres parts s’han dedicat a l’aragonès, mentre que només un terç (51) giren al voltant del català. S’han programat també 3 activitats mixtes, bàsicament presentacions de llibres o conferències sobre totes dues llengües alhora.

Per a fer-nos una idea del grau de desproporció, només cal recordar que l’aragonès compta amb uns 25 mil parlants, mentre que el català en té uns 55 mil, segons dades del Seminari Aragonès de Sociolingüística. Evidentment, això no vol dir necessàriament que les activitats organitzades hagin de guardar aquesta proporció. Tothom sap que l’aragonès és una llengua que pateix unes condicions molt més precàries que el català, per la qual cosa és lògic que se li dediquin més esforços.

A més, en el cas que ens ocupa, no hauríem de responsabilitzar-ne la DGPL, que en el fons no ha organitzat directament la gran majoria de les activitats. Aquestes han estat organitzades per un total 62 entitats i associacions del territori, des de col·lectius culturals a associacions de mares i pares, passant per llibreries, ajuntaments, instituts i escoles, ràdios locals, etc. Un bon ventall d’iniciatives de la societat civil en ebullició. En aquest sentit, probablement hauríem de concloure que el teixit associatiu i institucional de defensa de l’aragonès ha estat més a l’aguait i s’hi ha implicat més que el del català. Sense descartar la influència que el suport desacomplexat de la DGPL hi hagi pogut tenir.

Pel que fa al català, s’observa que les entitats del Matarranya han sigut les més actives de tot el territori catalanoparlant, amb un total de 24 activitats organitzades per escoles, instituts, biblioteques, ajuntaments o ràdios locals. Les entitats del Baix Cinca també s’hi ha sumat amb un entusiasme, amb 17 activitats de tot tipus (música, cinema, conferències, tallers, etc.). En conjunt, constitueixen el 36% de les famoses 157 activitats organitzades (15% pel Matarranya i 11% pel Baix Cinca).

I aquí arriba la gran incògnita inexplicable: Què s’ha fet a la Llitera i a la Ribagorça? D’acord amb les dades proporcionades per la DGPL, a la Llitera només s’hi ha fet 3 activitats, a l’institut i a l’escola de Tamarit de Llitera; mentre que a la Ribagorça només se n’han fet 2 a l’escola de Benavarri. Això suposa el 2% i l’1,3% respectivament. Comparativament, no hi ha color. A les dues comarques que representen el 20% dels catalanoparlants d’Aragó, només s’hi ha organitzat el 3,3% de les activitats del Dia Internacional de la Llengua Materna. Una proporció inexplicablement baixa.

Què està passant a la Llitera i a la Ribagorça? És pur desinterès? Potser simple desídia? Hi ha algun tipus de pressió institucional que evita fer públic el bilingüisme de la zona? És que potser el teixit social ja ha abandonat tota esperança de dignificació lingüística? Alguna cosa deu passar perquè no és normal. No cal exagerar, perquè la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna només té un caràcter simbòlic. Però hem de ser conscients que la defensa de la llengua, donades les circumstàncies anòmales del sistema polític i mediàtic aragonès, es juga en bona mesura en el terreny simbòlic. El sociolingüista Natxo Sorolla ja havia detectat que a la Llitera la transmissió intergeneracional es trobava en retrocés, i potser el que ací comentem és un indici més d’aquell procés. On són les AMPEs, escoles i instituts, ràdios i mitjans de comunicació local, els col·lectius culturals, les associacions locals de dones, de jubilats, de joves? Sense un teixit social organitzat exigent i reivindicatiu, qui defensarà els drets lingüístics de la Franja nord?

*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019

Share this...

Twitter

Facebook

Email