Temps de Franja

Dos premis del Govern d’Aragó

//Editorial*

Estes últimes setmanes la nostra llengua ha rebut dos notícies molt agradables i que, de ben segur, serviran per a motivar-nos i fer-nos pensar que anem pel camí correcte. La primera va ser la concessió del premi Desideri Lombarte 2017 per part del Govern d’Aragó al Seminari Autonòmic de Professors/es de Llengua Catalana per “la seua influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística així com per la formació pedagògica del professorat de l’àrea de llengua catalana i la seua col·laboració en la dinamització cultural de l’idioma entre l’alumnat”.

 

Acte d'entrega del premi Desideri Lombarte al Seminari (Foto: Govern d'Aragó)

El guardó, encara que ja es va fer públic el 18 de juliol a través de la premsa, es va concedir al Campell, comarca de la Llitera, el passat 29 de setembre dins dels diferents actes duts a terme pel Govern d’Aragó en la celebració del Dia Europeu de les Llengües. Un professorat que ha treballat des del curs 1984-85 en la introducció de la nostra llengua a les aules; primer de les escoles i després als instituts i, finalment, a la universitat, a les escoles oficials d’idiomes i a les escoles d’adults amb unes condicions prou difícils. A voltes per la incomprensió dels propis parlants i per la poca valoració per part de l’administració aragonesa excessivament centralista i poc receptiva als canvis. Tres cursos de l’inici de les classes de català als centres de la Franja, el propi president del Govern d’Aragó, de tristíssim record, Hipólito Gómez de las Roces del PAR, en els primers dies de la possessió del càrrec, afirmava que cremaria totes les gramàtiques en català, en referència a la que havia publicat Artur Quintana, La nostra llengua. Gramàtica de Llengua Catalana, perquè els ensenyants pugueren tindre un manual adaptat al territori, i per la demanda del propi Govern d’Aragó en aquell moment que tenia com a Conseller de Cultura i Educació el favarol José Ramon Bada del PSOE. Malgrat les paraules combatives contra la nostra llengua de Gómez de las Roces, durant la primera legislatura del PAR, no va deixar de créixer el nombre d’alumnes i dels centres on es podia estudiar el català a l’Aragó. I molt de l’èxit dels primers i difícils cursos de la implantació de l’assignatura voluntària cal atribuir-la als docents, per això valorem el reconeixement dels premiats que engegaren l’experiència i que fossin els encarregats de coordinar a tot el professorat dispers en un territori, el de la Franja, molt allargassat, i de difícils comunicacions. Dels 12 centres públics i 791 alumnes que van començar a estudiar català el primer curs d’implantació, el 1984-85, hem passat el 2016-17 a oferir l’ensenyament de la nostra llengua a 27 centres públics de primària i secundària i 4 escoles oficials d’idiomes, amb un total de 4.753 alumnes. El premi col·lectiu als docents és un gran estímul i reconeixement per a continuar treballant i millorar la situació de la llengua catalana en l’ensenyament i, per extensió, en el territori.

 

Mario Sasot recollint el premis de la mà de Mayte Pérez
(Foto: Govern d’Aragó)

L’altra notícia positiva ha segut la concessió d’un altre premi: el Guillem Nicolau 2017 de literatura. Que malgrat els entrebancs polítics que ha hagut de vèncer, s’ha atorgat a Màrio Sasot Escuer. I és que hem de recordar que a partir del 2012 l’executiu aragonès, governat pel PP i PAR, van suprimir els premis literaris concedits al català i a l’aragonès i van crear un nou guardó en què incloïen les dos llengües en una mateixa convocatòria amb el greuge de no concedir cap quantia econòmica als guanyadors ni el compromís de publicar l’obra premiada. El que va fer que cap obra literària es presentara al guardó, ni en català ni en aragonès, i durant els últims cinc anys, lògicament, quedara desert el premi. De ben segur que ho van fer perquè els molestava reconèixer l’existència i, més encara, promoure les dos llengües minoritàries aragoneses. Així que el 20 del passat octubre a Saragossa es va fer l’acte de la concessió dels dos premis suprimits per l’anterior executiu. El Premi Literari Pedro Arnal Cavero 2017 concedit a José Solana Dueso per El siñor de San Chuan i el Guillem Nicolau atorgat a Màrio Sasot Escuer per Espills trencats. El de Saidí recordem que va ser el director de Temps de Franja des dels seus inicis, el novembre del 2000, al 2011 i actualment segueix col·laborant ben activament en la nostra revista.
Esperem i desitgem que estos dos premis tinguem un llarg recorregut per tal de valorar i promocionar la llengua materna d’uns 50.000 aragonesos. Un d’ells d’una llarga i complexa trajectòria, el Guillem Nicolau, que va iniciar el Govern d’Aragó amb motiu de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana al 1986 a Vall-de-roures. Interromput per diverses raons, no sempre per falta d’originals presentats, com ja hem comentat anteriorment. El premi Desideri Lombarte, és de nova creació per part del Govern d’Aragó, i va iniciar-se l’any passat per a destacar persones o col·lectius que han treballat per la dignificació i promoció de la llengua catalana.

 


*Publicat en paper a Temps de Franja 135, novembre 2017

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)