Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Despullar un museu per vestir-ne un altre*

// Editorial

El dia 11 de desembre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va fer pública la sentència d’un jutge de Barbastre que ordenava al Museu de Lleida que retornés “immediatament” les 111 obres d’art a les parròquies corresponents de la Franja d’Aragó. Com s’han de retornar a totes les parròquies si molts d’aquests pobles xics ja han desaparegut a causa de la despoblació de fa anys, com és el cas de llogarrets propers a Graus, o del frontal d’altar, de pintura sobre fusta, del segle XIII, de Tresserra, despoblat, i molts d’altres? Les peces d’indumentària litúrgica i la creu processional de Roda, aniran a la catedral de Roda d’Isàvena o al Museu Diocesà de Barbastre? La Verge Maria, escultura de pedra policromada del segle XIV, i altres imatges de sants de Saidí hi retornaran?
Aquestes obres d’art es conserven al Museu de Lleida, des de l’època del bisbe Josep Messeguer, de finals del segle XIX, que va crear un Museu Diocesà, amb l’objectiu d’ensenyar objectes de culte i d’art als estudiants seminaristes, a més a més, de preservar i restaurar alguns objectes de l’espoli. Amb la segregació de les parròquies de la Franja —Baix Cinca, Llitera i Ribagorça— durant els anys 1995-1998, van ser reclamades pel Bisbat de Barbastre-Montsó. Moltes d’aquestes parròquies aragoneses havien pertangut a l’antic Bisbat de Roda d’Isàvena fins al segle XII, quan, amb la incursió dels àrabs a la comarca de la Ribagorça, van passar a formar part conjunta del Bisbat de Lleida.
Al 2008 el Bisbat de Lleida va reconèixer que 28 obres d’art del Museu lleidatà pertanyien a parròquies aragoneses, i és en aquest acord en què s’ha basat el jutge per dictaminar la devolució dels béns; en canvi, ha desestimat la petició per despeses de conservació. Actualment el Govern de la Generalitat i el Consorci del Museu de Lleida estan d’acord en mantenir tota la col·lecció a Lleida. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va anunciar que recorrerien la sentència; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va demanar diàleg entre territoris de construcció i no de demolició; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va dir que no s’han tingut en compte les proves aportades en seu judicial; l’actual bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va afirmar que encara hi ha passos per seguir el procés judicial, i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va comentar que la sentència no ha tingut en compte la unitat de la col·lecció, avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per altra banda, el bisbe de Barbastre, Ángel Pérez, va dir que se sentia satisfet pel deure complert i el Govern d’Aragó, en paraules del seu president, Javier Lambán, va dir que esperava l’immediat retorn dels béns, sense haver de recórrer als extrems de l’altra ocasió, referint-se als fets de 2017, quan es van endur del Museu de Lleida 44 obres d’art del monestir de Sixena, de nit i amb un operatiu de la Guardia Civil, durant l’aplicació de l’article 155. Des d’Aragó es pensa reclamar l’execució provisional de la sentència si Lleida presenta recurs. El difunt Manuel Iglesias, sacerdot fill de Bonansa, va ser un dels capdavanters de la creació del museu de Barbastre i el seu primer director, així com el canonge i ex-director del museu Enrique Calvera, grans recuperadors del patrimoni eclesiàstic de les comarques que pertanyen al seu bisbat.
És ben digne construir un museu dins una comarca per tenir cura de les col·leccions i objectes artístics i de l’interès dels bisbats per immatricular els seus béns i inventaris d’objectes valuosos. Si no hagués estat pel bisbe Messeguer moltes d’aquestes obres ja no haguessin arribat als nostres dies. Ara bé, despullar un museu per vestir-ne un altre… no és el més apropiat, perquè a tots els museus del món hi ha elements artístics que no procedeixen de l’indret on es troben.
En conclusió, es podrien cercar solucions si no salomòniques, sí més equitatives per a ambdós museus, amb acords consensuats per totes les parts, de manera que el públic pugui gaudir de les obres d’art. I si poden retornar alguns d’aquests objectes d’art a les parròquies d’origen, els seus habitants n’estaran molt contents.

 

Frontal de Tresserra. / Museu de Lleida


* Publicat a Temps de Franja n. 144, gener de 2020

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: