Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Charrín, Charrán: una flor no fa estiu… o l’inici d’un canvi?*

// Editorial

És probable que la majoria de lectors ja n’esteu al cas: Aragón TV va estrenar el passat 5 de maig el programa Charrín, Charrán, un petit magazín setmanal de reportatges i entrevistes de mitja hora de durada. Molts usuaris de les xarxes socials, així com associacions i mitjans de comunicació, s’han fet ressò de l’estrena, ja que és el primer programa televisiu emès en aragonès. I malgrat que l’espai s’emet mig d’amagatotis els diumenges de bon matí, ha gaudit d’una bona rebuda: l’última edició emesa abans d’escriure aquest editorial, la del 16 de juny, ha assolit un 10,8% d’audiència, dada que supera dos punts la mitjana de la cadena.



Els presentadors de Charrín, Charrán Aragón TV

 

No cal que dir que des de la nostra revista celebrem l’arribada de Charrín, Charrán, és una bona iniciativa i li desitgem una llarga vida, i també una millor posició a la graella, val a dir-ho. Ara bé, no ens podem estar de fer palès que un programa així arriba tard, si més no 13 anys tard. La difusió de l’aragonès (ep, i també del català!) hauria d’haver estat un dels objectius fundacionals de la radiotelevisió aragonesa. Doncs bé, lluny de tot això, l’ocultació de l’existència del patrimoni lingüístic aragonès ha estat permanent, i hi ha hagut situacions en aquest sentit que provoquen gran perplexitat.

A tall d’exemple, encara ara no ens sabem avenir de l’emissió del 30 de gener d’enguany del programa Un lugar para quedarme, que a la pàgina web de la televisió aragonesa es descriu com un espai que vol conèixer com és la vida als pobles aragonesos. En l’edició esmentada, dedicada a Benasc, el reporter entrevista un pastor, que li explica els ets i uts de les cabres i les ovelles… en aragonès. En un primer moment, el deixa fer: “Más o menos lo pillo”. Però finalment sembla incapaç d’entendre’l i l’acaba tallant: “Félix, Félix, Félix, en castellano que no me estoy enterando”.

Natxo Sorolla, al seu blog Xarxes socials i llengües, també denuncia aquesta manera de fer de la televisió aragonesa. Sorolla, en una entrada que recomanem del tot, explica com la cadena va dedicar un capítol del programa Unidad móvil a Arenys de Lledó, i denuncia com “Aragón TV fa interactuar espontàniament un matrimoni catalanoparlant d’Arenys en castellà, perquè el català no pot eixir com a llengua normal a la TV autonòmica”. I tot seguit reprodueix el diàleg en què la reportera descobreix amb estupor que un veí de la població que es diu Josep:

“—¿Como le llamas Josep, si él es de Aragón?

—Sí, mi abuelo también se llamaba Josep.

—¿Y de dónde era tu abuelo?

—Mi abuelo era natal de aquí del pueblo.

—Y aún así, Josep…”

Tot seguit, la reportera s’adreça a una perruqueria del poble, i continua l’astorament: “Me sorprendre, Elia, que aquí, esta peluquería, en pleno Teruel, porque esto no deja de ser Teruel, se llame Dit i fet”. Per enllestir l’entrada, Sorolla destaca que al blog A Purnas en o Zierzo “parlen de com Aragón TV fa este procés d’amagar la llengua […]. I com això fa que hi haigue gent de territoris castellanoparlants que pugue dir que l’aragonès o el català no es parlen a Aragó, perquè mai els han sentit”.

Doncs bé, l’estrena de Charrín, Charrán hauria de ser un primer pas perquè els mitjans públics aragonesos aposten per una gestió més sana de la realitat lingüística del territori. S’ha de poder explicar l’existència de les altres dues llengües aragoneses amb tota naturalitat, i en cap cas s’hauria de forçar ningú a parlar en castellà. Però sobretot pensem que seria molt positiu l’existència de programes tant de televisió com de ràdio en aragonès i en català més enllà del folklore.

És tan descabellat imaginar, per exemple, un informatiu diari en català i un altre en aragonès tant a Aragón TV com a Aragón Radio? És cert que en el cas del català ja tenim mitjans a l’abast, però cap que duga a terme la tasca de mostrar la realitat del dia a dia de les nostres comarques: és un paper que li pertoca a la radiotelevisió pública aragonesa. TV3 i Catalunya Ràdio emeten des de fa dècades programes en aranès de manera diària i estable. És un model que hauria de servir de referència per als mitjans públics aragonesos: el català i l’aragonès són la seua gran assignatura pendent.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 142, juliol-agost 2019

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: