Benvinguts a Osca*
// Editorial
El mes d’octubre de l’any passat, l’ajuntament d’Osca es va atrevir a donar la benvinguda als visitants en dos idiomes. Va ser mitjançant la col·locació de tres cartells als afores del nucli urbà que deien “Bienvenius – Bienvenidos / UESCA / Ziudat bilingüe – Ciudad bilingüe / Charramos aragonés – Hablamos castellano”. Era una mesura impulsada per l’Ajuntament, en mans d’una coalició de govern formada per PSOE, Cambiar Huesca y Aragón Sí Puede-Huesca, que pretenia un mínim i simbòlic reconeixement de la llengua aragonesa que parlen algunes de les persones que viuen a la pròpia ciutat d’Osca i a les comarques dels voltants. Tot i l’escassa volada de la mesura, era un incipient símbol d’apertura i de voluntat d’integrar la diversitat.
Imatge dels cartells abans de ser retirats. / Anchel Reyes
Encara no ha passat un any i l’ajuntament d’Osca ja ha retirat aquells cartells. Va ser el dia 1 d’octubre d’enguany, després d’una moció presentada pel PP i aprovada amb el suport de C’s i Vox. Entre els motius per a forçar-ne la retirada, els representants dels partits de l’oposició han argumentat que els cartells eren “ridículs” i “generaven malestar”, que “distorsionaven la realitat” i que amb la retirada es “rectifica una post-veritat” imposada per un “caprici” del consistori anterior. Des de Ciudadanos han afegit que els cartells “ja havien complert la seva funció” i que ja es hora de “portar-los a algun lloc on se’ls pogués donar alguna utilitat” (?), mentre que el representant de Vox ha afirmat que seria més recomanable “estudiar altres idiomes perquè l’aragonès no té gaire utilitat per anar a Nova York”. En el debat mantingut, es va acabar justificant que els cartells s’havien de retirar perquè el partit que els va promoure, Aragón Sí Puede, “simpatitza amb els independentistes”.
Des del PSOE s’ha argumentat que la situació de l’aragonès a Osca “és la mateixa que quan es va aprovar l’anterior moció per a la defensa de la llengua aragonesa”, per la qual cosa no veien cap motiu per treure’ls, tot i que després els cartells s’han retirat en menys de 24 hores, una celeritat inusual. Con Huesca Podemos (denominació actual de Aragón Sí Puede) s’ha defensat dient que els cartells “no fan mal a ningú”, que els habitants d’Osca “empren moltes paraules en aragonès” i que els poders públics estan obligats a protegir “un patrimoni que desapareix”. Efectivament, la llengua aragonesa està classificada en perill (nivell 2, que vol dir que els nens ja no l’aprenen a casa) per l’Atles de les Llengües del Món en Perill de la UNESCO.
Entre el moment de l’aparició i el de la desaparició dels cartells hi ha hagut un esdeveniment clau: les eleccions locals que van canviar la composició del consistori. Queda clar que per a una bona part dels partits polítics aragonesos les llengües aragoneses diferents al castellà són, o bé un símbol a extirpar per assolir la puresa de la pàtria, o bé són merament un instrument per atacar el contrari. O, sovent, totes dues coses alhora. És a dir, no es tracta d’ignorància, sinó que l’aversió forma part de l’estructura del sistema polític aragonès, on el reconeixement de la diversitat lingüística ha estat definit com una amenaça. Un marc mental del que els costa moure’s, tret d’algunes honroses excepcions. Però que no és inamovible.
La retolació de les vies públiques és un element simbòlic molt poderós, indispensable per a normalitzar l’existència de les altres llengües entre l’opinió pública. D’aquí els ferotges atacs que ha rebut la iniciativa. Esperem que la capital de l’Alt Aragó sigui capaç de reconduir la situació. No es tracta només de fer-ho per als aragonesoparlants, sinó, sobretot, per a visibilitzar l’existència d’esta llengua davant tota aquella gent que no la parla ni en sap res. Aquí es troba la veritable batalla.
De fet, segons dades del Seminari Aragonès de Sociolingüística, la capital de l’Alt Aragó compta amb 1.048 parlants d’aragonès, mentre que els de català en són 1.558. Per tant, si aquestes mesures s’haguessen de justificar només pel nombre de parlants, el cartell d’entrada a Osca hauria d’afegir un ‘Benvinguts – Ciutat bilingüe – Parlem català’. Una cosa lògica en un món ideal, però de moment no és el cas.
*Publicat a Temps de Franja n. 143, novembre 2019
Tags: Editorial
Trackback des del seu lloc.
