Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

30 anys sense Desideri Lombarte

// Editorial

Quan escrivim estes línies, el 3 d’octubre, es compleixen els trenta anys del traspàs de l’amic i escriptor pena-rogí Desideri Lombarte i Arrufat. Precisament, el passat 28 de setembre a Mequinensa, coincidint en la celebració del Dia Europeu de la Llengua Materna, Felipe Faci, conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, va lliurar el Premi Desideri Lombarte 2019 al Grup de Teatre Garbinada de Mequinensa. En l’acte, que va tindre lloc a la Sala Goya, va passar-se un audiovisual en homenatge al poeta i activista matarranyenc que ha donat nom al guardó instituït pel Govern d’Aragó des del 2016. La setmana anterior van ser Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre qui va recordar el personatge franjolí i, el dissabte 21 de setembre, va desplaçar-se a Pena-roja, la vila on va nàixer Lombarte, per fer-li un homenatge i commemorar els trenta anys de la seua mort. Una quarantena de convocats van participar en una lectura pública dels textos seleccionats de l’escriptor recorrent els llocs més significatius i presents en l’obra del pena-rogí. La jornada va acabar amb un dinar de germanor al Santuari de la Mare de Déu de la Font, un dels espais més descrits i dibuixat pel poeta. En el ‘Projecte Jesús Moncada’ els centres aragonesos poden escollir, entre les propostes que s’ofereixen, tres que tenen com a protagonista el pena-rogí: el duo Recapte recita i posa música a ‘Ataüllar el món des del Molinar’, Fernando Mallén recrea musicalment els poemes en ‘Cantant a Desideri’ i ASCUMA ofereix l’exposició itinerant de Desideri Lombarte. El col·lectiu d’artistes Arraïls, de la comarca del Matarranya, també està preparant algun projecte creatiu escultòric per mostrar-lo a través d’una exposició, basat en la interpretació de l’obra de l’escriptor i dibuixant en commemoració dels trenta anys del seu traspàs. I, suposo, que hi hauran d’altres iniciatives per recordar-lo.

Està molt bé valorar el llegat de Desideri Lombarte però una manera de fer-lo més present és a través de la seua obra, que és molta i de gran qualitat. Ara per ara podem dir que de la quinzena de volums que van ser editats, els primers de mitjans dels anys vuitanta del segle passat, la major part ja estan exhaurits i no es troben a les llibreries com ens ha informat l’amic Serret de Vall-de-roures. Caldria fer una reedició de totes les obres si volem que les noves generacions de lectors puguen accedir a l’escriptor més llegit, interpretat i recreat musicalment de tot el Matarranya. L’Instituto de Estudios Turolenses des del 2015 que va programar l’edició de la Poesia completa del poeta franjolí, després de quatre, anys encara estem esperant impacients la publicació del volum en la seua col·lecció en català ‘Lo Trinquet’. A més, els llibres de Desideri són molts utilitzats pel professorat dels centres educatius del territori, principalment “Memòries d’una mula vella” del que ja s’ha exhaurit la tercera edició. També hem de recordar que encara tenim inèdit un treball d’investigació Masos de Pena-roja. Com podeu deduir és molt important que l’obra de Desideri Lombarte estiga present en les llibreries, biblioteques i centres educatius franjolins a l’abast dels lectors perquè és un referent essencial de la nostra cultura. Ara que han passat trenta anys del seu traspàs, és un bon motiu per apropar-se al personatge i rellegir els seus textos que no han perdut vigència, com ho demostra la recreació musical de la seua poesia i la recuperació del vocabulari de la nostra llengua.

 



Desideri, amb la Sigrid Schmidt von der Twer i l'Artur Quintana pels camins de Pena-roja. 
/ Arxiu familiar Desideri Lombarte
Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: