Propietaris

Aquí als pobles la majoria som autònoms: som llauradors, grangers, tenim un talleret o fem de paleta. Per regla general hem treballat molt, no hem anat de vacances, no hem fet «soparets» cada dos per tres i el nostre cotxe acumula anys i ITVs. Ho hem fet perquè la feina, per nosaltres, no és un càstig, sinó l’estat

natural de les coses (no hi ha animals ociosos, tots han de treballar-se la supervivència). I ho hem disfrutat malgrat el cansament, els disgustos, els moments amargs que han anat sortint al llarg dels anys. Al final, dur una vida sostenible i plena ha suposat un estalvi econòmic. I aquest estalvi no l’hem invertit en plans de jubilació de bancs sense ànima, sinó en la compra d’algun pis, la petita renda del qual (si els llogaters són decents, que això és tota una altra lluita), ens ha permès pagar els estudis dels fills i complementar la nostra pensioneta agrària. Per això m’encenc quan m’escolto algunes tertúlies que ens pinten com a gent insensible, com a capitalistes sense escrúpols. Els tertulians, això sí, solen tenir la seva nòmina, les pagues extres, vacances pagades. Al final els qui som d’esquerres i ecologistes de debò som nosaltres. 

Rufino Graells (Redactat i enviat per Dolors Graells, a demanda de son pare i a partir de les seues paraules) 

---

Publicat a Temps de Franja n.156, gener 2023