Vaig assistir a la taula rodona de ‘Veus en el cerç’ a Alcanyís. Volia saber coses del col·lectiu de dones que han triat escriure en uns idiomes tan minoritaris dins la nostra comunitat autònoma, un fet molt desconegut per a la majoria d’aragoneses castellanoparlants com jo. Els ponents i l’actuació artística van ser magnífiques, però em va cridar l’atenció un grup de persones (algunes les coneixia) que negaven una realitat avalada per tantes entitats com la UNIZAR i els diversos instituts i càtedres aragonesos experts en la nostra cultura. Vaig sentir vergonya aliena i llàstima quan van fer petar la llengua i deien ‘no-no-no-no’ en escoltar el vers de la Teresa Jassà “som d’Aragó / i parlem català”. Em va entristir molt la fòbia a aquesta part de la identitat aragonesa que supuraven. La ignorància és molt, massa atrevida.
Remedios Pueyo. Alcanyís
Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023