Llengua, cartells i biblioteca de Vallderoures

Written by Redacció on 19 de setembre de 2017. Posted in Cartes dels lectors

Un mes abans de la inauguració –el 4 de març– de la nova ubicació de la biblioteca pública de Vallderoures, em vaig presentar a l’equip que l’estaven preparant oferint-me per ajudar en lo que els calgués i que jo pogués fer, i varen acceptar-me; junt amb altra gent, de diverses posicions pel que fa a la llengua, vam formar una mena de comissió de la inauguració, sota la batuta del bibliotecari titular que va habilitar una subscripicó al Uatsap, amb el nom d’«Operación Bibliovalde», des de la que ens anàvem fornint informacions, i que vaig anar seguint… Sabien de la meva feina com a il·lustrador i dissenyador gràfic, i varen dir-me si volia dissenyar els cartells anunciadors de la inauguració: un de petit, A5, per a info prèvia i un A3 pels actes del dia de la inauguració, i vaig acceptar. Uns dies després els vaig fer el petit; tot i fent-lo en català i castellà, varen dir-me que l’hauria de fer en espanyol, que en català l’haurien d’aprovar els de Cultura de l’actual ajuntament; i…, m’hi vaig avenir a fer-lo en castellà.

Dies després vaig estar present en la confecció del llistat definitiu d’actes pel cartell A3, i varem quedar que ja me’l passarien, perquè abans havia de ser aprovat “pels de Cultura” de l’ajuntament actual, que es de qui depèn la biblioteca… Vaig esperar diversos dies que m’enviessin el llistat, i mentrestant anava esbossant el disseny global del cartell; però passaven els dies i ningú m’enviava res: així que els truco per telèfon i em diuen que no cal que faci res més, que el cartell ja està fet, i que l’han “dissenyat” els de reprografia… Conclusió: no els devia agradar la meva proposta de fer-lo bilingüe, o pot-ser varen pensar que tindrien “problemes amb un cartell bilingüe”… A mi no m’agrada que em comprometin a fer quelcom per a que després, no tan sols ho encarregaren a altres, sinó que no m’avisaren amb temps que no calia que ho acabi!

Jo vaig complir, ells no!

Però no és això lo que més va doldre’m, sinó que una biblioteca –una seu del saber d’un poble com és Vallderoures, capital administrativa per lo que fa a la comarca del Matarranya– que hauria de vetllar per la preservació, difusió, i el major coneixement de la llengua local, no vulguin anunciar l’esdeveniment de la seva nova ubicació en la llengua que parlem tots els que xerrant-la mos entenem, i per això, els actuals mandataris del poble, varen fer lo cartell unívocament en “español”: per —tot i la derogació per la D.G.A. de denominacions com “lapao”, entre altres raons— evitar que se pogués pensar que acceptaven les noves disposicions de l’ actual govern de la DGA sobre la llengua.

Em sumo doncs, al valent desig de moltes i molts habitants de Vallderoures, i de la comarca del Matarranya, que en la nova etapa en una seu ben nova, el català de l’Aragó que es parla per aquí, pugui arribar a ser llegit, escrit i parlat per tothom, al menys en completa igualtat amb el castellà, com correspon a una població, on el 85% parla amb normalitat2 el català d’Aragó, (“chapurriat”, en diuen els que volen quelcom més que una diferenciació d’ altres variants dialectals del català ), per a viure en un país on tant oficial sigui la llengua catalana com lo castellà, o l’aragonès, o la gallega, o la basca o l’asturiana, i etc…, a les respectives zones lingüístiques.

Jep Lluís Ro.Ma. La Torre del Comte