El passat 24 de juny, vaig llegir al Periódico de Aragón un article que em va deixar noquejat, com si m’hagués donat un cop de puny el mateix Paulino Uzkudum o l’Urtain en los seus bons temps.
Sota l’epígraf de «Baix Cinca» els titulars deien (tradueixo): «La Guàrdia Civil reforça la seguretat durant la campanya de la fruita a Fraga».
Dins de la notícia, cap ni una data comptable, fefaent, constatable i rigorosa, i tampoc de falsa, de l’augment de la delinqüència o accions violentes a Fraga i la Comarca del Baix Cinca durant les campanyes fructícoles dels darrers anys.
Això sí, moltes dades dels efectius de la Guàrdia Civil que s’han desplegat i desplegaran aquest estiu, un maremàgnum de noms dels contingents i les seues sigles, i ¡un servei de tricornis a cavall! que vigilaran les finques i els camins rurals «per a prevenir els delictes en zones complicades on no poden desplaçar-se vehicles de dos o quatre rodes».
Així mateix sovintejaven frases d’alerta, de vigilància i sospites vàries i recollien les crides de les autoritats a la població de que «si se observa movimientos sospechosos o tránsito de personas extrañas en zonas próximas a las propiedades, los agricultores o ganaderos pueden ponerse en contacto con la guardia civil en los teléfonos, etc.»
Tot un perfecte model Göbbelsià per a fondre inequívocament els conceptes immigració i delinqüència.
La nota oficial i la notícia transmetien la idea que els emigrants havien vingut massivament als nostres pobles a robar en comptes d’anar a collir fruita.
L’endemà va sortir una altra notícia als diaris, aquesta amb fets fefaents i llastimosament tràgics. Un immigrant d’origen pakistanès havia mort, després de sis dies d’agonia al Centre de Salut de Fraga (ningú es va molestar en dur-lo a una hospital comarcal com ara Barbastre o Lleida), víctima d’un cop de calor mentre collia fruita a una finca.
En què quedem, doncs? Els milers de persones d’altres països que venen als nostres pobles, ho fan per collir la nostra fruita, moren, si cal, per fer-ho a unes hores força inconvenients, o per a robar coses dels nostres magatzems i granges?
Si les institucions veiessin aquestes persones com a éssers humans i no com a bandits, en lloc de furgons policials per a empresonar-los, portarien a les finques contenidors d’aigua per a superar les altes temperatures.
I els guàrdies a cavall? Podrien aidar a collir els préssecs i nectarines de la part de dalt de l’arbre sense tindre que recórrer als «cavalls» de ferro de les escaleres metàl·liques.
Felip Berenguer