La literatura franjolina i les seues llengües

De l’anterior número de Temps de Franja, molt interessant des del principi al final, m’ha sorprès l’abundància de notícies literàries començant per la portada amb Octavi Serret, l’actiu llibreter de Vall-de-roures, rebent la Creu de Sant Jordi. M’alegren les cròniques de les celebracions del dia del Llibre llegint: a Arenys de Lledó contes tradicionals, entre els quals Budellint, budellant, primer número d’una col·lecció promoguda per la Comarca del Matarranya; i a Saragossa textos en aragonès i català a l’edifici Pignatelli, seu del govern d’Aragó. Són destacables també tantes novetats: una ressenya de L’amic de la Finca Roja, assaig de la saidinesa Mercè Ibarz o les presentacions a diverses localitats de tres títols: República y Guerra Civil en el partido judicial de Fraga y Mequinenza (IEBC-IEA) de l’historiador fragatí Paco Tejero; El exilio albeldense en Francia (Centre d’Estudis Lliterans) d’Eliseu Trenc, professor i fill d’exiliats d’Albelda; i la novel·la La roda de l’oblit (Ediciones B) de la maellana Cari Ariño, que a Saragossa i Maella va presentar la versió castellana La rueda del olvido. En resum, un panorama ric, que evidencia una conjunció d’esforços (de persones, associacions i institucions comarcals i autonòmiques) pel català autòcton, i al mateix temps, a banda de les contingències editorials de diferent signe a l’hora de triar la llengua d’escriptura en los casos dels assaigs històrics, los recels encara ara per presentar una obra en català a una vila franjolina.

Maria Riol
Subscriptora