Els assassins del xapurreau*

He anat seguint via web los articles inefables del “Mundo del chapurreau”, i també algunes notícies sobre les iniciatives relacionades amb eixe món imaginat. Precisament l’aparició d’eixos nyaps a La Comarca va ser el motiu principal de donar-me’n de baixa com a subscriptora. És lo mateix que faria si a Temps de Franja, per exemple, s’hi publiquessen continguts defensant lo creacionisme o el terraplanisme.

Los del “mundo” (perquè Déu-los-en-guard d’escriure ‘món’!), en la versió impresa, també hi publiquen llistats de paraules catalanes escrites en grafia castellana per demostrar que a cada poble es parla una llengua diferent, i que totes juntes fan el poti-poti/xip-xap que anomenen xapurriau.

Paral·lelament, tot aprofitant la injecció econòmica que des de la comarca del Bajo Aragón deuen rebre i la connivència dels mitjans que encoratgen tot allò que puga perjudicar les llengües no castellanes d’Aragó, van portant endavant publicacions i projectes que reivindiquen la denominació “chapurriau”.

Tot plegat, no mos enganyem, és una manera d’assassinar la llengua que diuen defensar, lo xapurriau. En primer lloc, ja no la fan servir en cap dels articles que escriuen, amb l’excusa que “así nos entienden todos” (m’agradaria saber què dirien si, als mitjans de llengua espanyola dels EUA, emetessin en anglès per a què els entenguessen la majoria angloparlant). Amb esta actitud venen a dir que potser el parlaran en la intimitat, però açò d’escriure’l és una altra cosa, que en tot cas s’ha de limitar a “mondongos” i cosetes entranyables “d’abans, del poble” i prou.

En segon lloc, les poquíssimes voltes que s’animen a escriure’l, agafen la grafia de la llengua veïna, la castellana, transmetent el missatge que lo xapurriau és tan poca cosa que no li cal una ortografia pròpia.

I finalment, però no per això menys important, assumeixen el nom despectiu que, no fa tant (què curta és la memòria col·lectiva!) li van donar les forces vives castellanoparlants que, en arribar al territori, es trobaven que los nostres rebisiaios tot just xapurrejaven lo castellà, perquè entre ells parlaven un idioma diferent: lo català.

En definitiva, segueixen lo pla perfecte per assassinar una llengua: la converteixen en inútil per a les coses de la vida actual, li neguen qualsevol valor intel·lectual més enllà de la vida domèstica d’una societat agrària en procés de desaparició i la fragmenten ad infinitum per a què pergue la seua funció comunicativa, que és la principal.

Aurora Jiménez, Subscriptora.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021