De catedràtics i mosques
Vaig anar el mes passat al Paranimf de la Universitat de Saragossa per a veure l’acte de nomenament del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i em vaig adonar, pel que vaig veure allà, tant en els bancs del públic com als seients dels acadèmics, que hi havia a l’entorn d’una vintena de professors i catedràtics d’universitat, tots ells doctors en diferents especialitats filològiques com ara la Dialectologia, la Teoria Literària, la Història de la Llengua, la Història de la Literatura, Crítica literària, d’Història pròpiament dita, de Filosofia, etc.
Senyors de la Lapao, de la Facao, del Chapurriao o del PP. Si mai es veuen afectats per problemes de mal de Llengua o d’identitat lingüística, no baden i vagen immediatament al doctor. Però no al reumatòleg ni al neuròleg (encara que aquest també els pot ajudar) sinó a un Doctor en Llengües.
Al campus de la Universitat de Saragossa, als Departaments de Filologia i de Lingüística i Filologia Hispàniques els atendran gustosament.
Com les mosques, tants catedràtics plegats no poden equivocar-se i mai haguessen anat a un acte de reconeixement de la Llengua Catalana a l’Aragó si aquesta no existís.
Sami Ruponen, Universitat d’Hèlsinki
Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023
Tags: Cartes dels lectors