Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Coberts de Glòria

23 de gener de 2020, 7 del matí

I si. Esta nit l’hem passada sense poder pegar ull. Amb una ansietat i angoixa que feia mesos que no ens feia companyia. Situació molt delicada que patim a casa. Portem més de 2 dies sense llum, sense calefacció, sense aigua calenta, sense cuina, sense poder escalfar un biberó a la menuda, la qual viu esta situació de forma alegre i divertida perquè no és conscient del que passa i, lamentablement, tornarà a passar. Perquè això ho vivim de forma endèmica a esta regió. Està clar que 108 centímetres de neu no cauen tots els dies. Però si hagués caigut un pam, la situació hagués estat la mateixa. Ni llum, ni telèfon i els pous del bestiar es queden sense aigua. Probablement, en unes hores les granges es quedaran sense subministre. La gent està bé. Ahir de tarde vam anar casa per casa, al barri del Castell, del Roser i l’Estudi, per assegurar-nos que la gent que viu sola estigués tranquil.la i no els hi faltés de res. Durant dos dies s’han obert camins a les granges i als masos, com també la via de connexió al transformador de llum. Els de Endesa, però, sense aparèixer. Com fan totes les nevades, arriba un tècnic per valorar la situació. Et diuen que el generador ha d’anar ben propet del transformador perquè no tenen cable suficient. Toca’t els ous! Els hi neteges el camí. Tres hores de faena. Però aquí no apareix ningú. Et diuen que el camió que ens salvarà la vida s’ha quedat encallat a La Ginebrosa, perquè la seua intel·ligència no done per a més. No suficient, envien als Gijoe’s de la UME en plan comando a desestacar el camió que ha de dur el grup electrogen. Resultat? Que ni Equipo A, ni Rambo, ni camió, ni llum i aquí els xiquets i la gent gran fotuda de fred. Aquells que han perdut granges, tractors, animals i equipaments veuen com l’administració no fa res i Endesa els deixe tirats una vegada més. I a pagar, com sempre, poca ropa. Aquí fan falta solucions. No valen bones paraules. El pont de pedra, a la Marededéu, Patrimoni Mundial, si no cau d’esta, poc li faltarà. I tot igual. Instal·lacions de tercer món en una zona rural que diuen que mimen molt. El concepte de “Toscana Turolense”, cargoladet pel cul, vos fotria, fills de putes. Bona nit. O bon dia, que no sabem ni quina hora és.

 

25 de gener de 2020, 13:26

I si. A poc a poc recuperem la normalitat. No ha estat fàcil, però hem de seguir avançant. Caldrà valorar tots els mals, perquè són milionaris. Han baixat cases, s’han ensorrat corrals amb animals dins, han caigut granges senceres i s’han inundat museus, cellers i baixos. Continuem amb problemes importants. Han passat 6 dies i algunes zones del poble com són Vila-Sants continuen sense subministre de llum, que és ara mateix una prioritat, perquè allí hi viu gent, hi ha cases rurals i explotacions agràries on és vital tornar al dia. Pel poble fem allò que podem. Avui, i gràcies a la bona voluntat de veïns, de regidors, de treballadors de Comarca i dels nostres alguatzils, s’ha pogut donar servei de recollida de residus ‘Porta a Porta’ amb un pam de neu als carrers. Això done per a un missal. Simplement donar les gràcies a tots els veïns del poble, per la seua paciència, per la seua comprensió, per la seua solidaritat, per la seua voluntat i per les seues hores de dedicació a obrir camins, carrers i desaiguar cellers i baixos. La gent gran ha estat tan atesa com les circumstàncies ho han permés, i som molt conscients que segurament se’ns escapen moltes coses. Però la situació és molt complicada. Gràcies a les empreses del món de la construcció per la maquinària, com també als agricultors i grangers per esta aportació, vital per a obrir camí en esta nevada històrica. Als veïns que heu estat al tanto de la gent gran i dels més menuts, als equips mèdics per donar atenció als dolents, i a tots aquells que heu fet possible que gent aïllada per masos pugue arribar a casa. Caldrà revisar moltes coses i exigir inversions per esta catàstrofe, com també exigir millores en un servei elèctric deficient i tercermundista que cada vegada que cau una nevada (sigue d’un pam o d’un metro) ens deixa tirats com un mocador cagat. Gràcies a tots els veïns del poble que vos heu trencat el cul, de veres. I a la gent que mira el temporal des del despatx, exigir-los mà estesa i que d’una vegada per totes ajudeu a la gent dels pobles menuts. Si voleu que el món rural perduro, feu algo d’una puta vegada. Salut!

Rubén Lombarte, Pena-roja

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: