Orgullosa de ser aragonesa  i parlar català

Voldria dedicar aquestes paraules a expresar com em sento amb la situació que s’està donant actualment amb l’aprenentatge del català a l’IES Matarranya.

Primer vull deixar clar que soc i que em sento aragonesa, i que estic molt orgullosa de ser-ho. No soc una perillosa independentista radical que considera que la Franja és o hauria de ser catalana (com pensen alguns de la gent que defenem la nostra llengua), jo soc i vull seguir sent aragonesa.

També he de dir que, a la vegada que em sento molt orgullosa de ser aragonesa, igual d’orgullosa em sento de parlar català, considero que el català és la meva llengua i no vull renunciar a ella.

Em dol que, per alguna extranya raó i des de fa molts i molts anys, sigui tant complicat  l’aprenentatge del català en aquesta zona. I que sigui l’últim reducte d’Aragó on encara passa (tot i que el curs passat es van oferir tots els mitjans necessaris per solucionar-ho), és més penós encara.

Resulta decebedor que el català acabi  utilitzant-se com argument per a mantindre confrontacions polítiques innecessàries i sense sentit. Per això em sento molt agraïda i orgullosa de l’Ajuntament de Calaceit que, al marge del color polític dels seus representants, s’està implicant en defensar els nostres drets llingüístics.

A Calaceit fa quaranta anys que es va començar a estudiar català a l’escola, en aquell moment també van haver-hi moltes reticències per a que es puguès fer. He de dir que molts dels veïns que llavors s’hi oposaven fortament ara tenen als seus fills i filles vivint i treballant a Catalunya, i que aquests han hagut d’aprendre català per a poder fer-ho.

En el meu cas he d’agraïr que tenir coneixements de català m’ha donat la possibilitat de treballar a Catalunya i poder retornar a casa, a Calaceit, on sempre he volgut viure.

Considero que els docents i l’equip directiu de l’IES Matarraña haurien de tindre una especial sensibilitat amb la nostra llengua i ser els més interessats en oferir el millor projecte educatiu possible als nostres fills, perquè és important per al seu futur.

Afortunadament, tot i les resistències d’alguns, la societat evoluciona i actualment (almenys a Calaceit) el debat del català ja està superat. El pragmatisme i el sentit comú ens han fet arribar a la conclusió de què ens hem de sentir orgullosos de la nostra llengua i de que és un avantatge aprendre-la.

Seguirem defensant els nostres drets llingüístics i buscant solucions per oferir als nostres fills la millor educació possible. Potser fora d’un institut on no es valora com cal un dret fonamental dels alumnes: aprendre la seva llengua.

Si tu també ets sents així, comparteix aquest missatge 

Susana Martí. Calaceit

---

Publicat a Temps de Franja n. 159, novembre 2023