Silencis i somriures
Estos dies de sopars d’empresa, les franjolines i franjolins desitgem en va que no aparega cap tema relacionat en Catalunya (Sixena, independència, llengua…). Com això és inevitable, mos “vestim” en un somriure com lo d’Alvy Singer (Woody Allen) a Annie Hall quan escolta un humorista nefast per a qui ha d’escriure uns guions. La veu en off d’Alvy es pregunta quant de temps podrà resistir amb aquella expressió de babau. En lo nostre cas el drama és pitjor, ja que lo català és la nostra llengua materna i, a més, molts tenim amics i familiars a Catalunya, la majoria dels quals són favorables com a mínim al referèndum. Los catalans constitucionalistes (per no dir-ne “unionistes”) se queixen que no poden opinar, però res a vore en la uniformitat de plom (llevat de TdF, és clar) que vivim los aragonesos respecte als ‘afers catalans’. Si volem tindre la festa en pau, cal fer d’Alvy Singer, callar i somriure com babaus.
Pilar Fanlo Campanals. Saragossa
Tags: Cartes dels lectors
Trackback des del seu lloc.
