Soc de les persones que quan el Carles ens recorda que cal enviar la columna per a TdF, m’entra l’ansietat pel temps que no tinc, pel tema que no sé, pel desànim de pensar que total per a què… Però avui vull comunicar un fet i també vull agrair des de la revista al seu remitent.
Fa uns dies, el Carles em va enviar el següent correu que reprodueixo amb l’autorització de l’escrivent.
Assumpte: Un agraïment i un prec: reenvieu aquest correu a Marina d’Algars si us plau
Benvolguts,
No tinc cap vincle familiar ni personal amb la Franja, però sóc un professional docent de secundària, ara jubilat, profundament arrelat a la meva llengua i cultura, i per això rebo i us llegeixo amb complaença i orgull. Faig treballs editorials per a Casals, i un dels darrers va ser preparar models d’exàmens de selectivitat de llengua i literatura catalanes d’acord amb la darrera proposta del Departament. Vaig triar per fer el primer model un text de Marina d’Algars publicat en la vostra revista digital. L’adjunto amb el prec que el feu arribar a la seva autora. Crec que li provocarà una petita satisfacció saber que els seus textos tenen una segona vida en forma de proposta didàctica. És un text molt ben escrit i traspua contundència, elegància i amor per la llengua pròpia. El vaig triar ben sense cap mena de dubte, convençut que els alumnes de BAT catalans que fan servir el meu llibre de text – i també molts altres – se’l trobaran a classe i, en més d’un, els provocarà una fonda impressió.
Gràcies per la lluita perseverant i fidel que manteniu a les fronteres d’aquesta bella i maltractada cultura i llengua. No defalliu. I una molt cordial salutació a Marina d’Algars.
Salutacions cordials
Josep Maria Pallàs
Què vaig sentir: Gratitud. Després vaig buscar la columna: Temps de Franja 19 d’abril de 2021. Al llegir-la una altra volta em van vindre dos reflexions. La primera és que avui escriuria el mateix, la segona que la meua vocació docent està implícita en allò que escric perquè ho sento de manera natural i és curiós que vaig començar a l’escola i continuo en la docència: Què bonic!
Vull donar les gràcies en Josep Maria Pallàs per llegir la nostra revista, que ix gràcies a l’espenta que ens fa escriure en la nostra llengua allò que pensem, que fem, que volem comunicar i defensar. Gràcies d’aquesta formiga cansada que no para de rumiar i escriure acostada als altres, que també caminen en la mateixa direcció.
Merxe Llop Alfonso