Posts Tagged ‘Bax Cinca’

Activitats de Nadal de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA

Escrit per Redacció al 28 de novembre de 2017. Publicat a Baix Cinca

//Institut d’Estudis del Baix Cinca

Per aquet Nadal l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats molt adequades amb la finalitat de promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural, per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

llegir més 1 Comentaris

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

«Compartir investigacions sobre la COVID ha permès avançar més ràpidament»*

Jessica Llop Castelbou, doctora en Química, investigadora A l’ICN2

// M. Llop

Jessica Llop té les seues arrels a Nonasp on va viure des del seu naixement i durant la primera infància. Anar a casa dels iaios i al poble sempre ha sigut el seu lloc de pau i estima. Els estius sobretot, el riu, les festes, els amics… I també la família. Allí hi té els amics de tota la vida. És llicenciada i doctora en Química per la URV

llegir-ne més

Columnes

Faules, boles i calúmnies: la moda rossiniana*

// Antoni Bengochea

La manipulació informativa està de moda. Faules, boles i calúmnies són armes llancívoles de tots els mitjans de comunicació, mercenaris al servei dels seus amos, siguin grans empreses, bancs, sistemes financers o l’església. Calumnia, que alguna cosa queda, resa el dit popular. Quina raó tenia Rossini a El barber de Sevilla: «La calúmnia va corrent per les orelles de la gent. S’introdueix hàbilment, i fa atordir i inflar els caps i cervells. L’avalot va creixent i guanya força pop a poc. Vola ja de lloc en lloc. Sembla un tro, una tempesta, que en mig del bosc va xiulant i atabalant. Al final es desborda i esclata i produeix una explosió com un tret de canó. Un terratrèmol, un temporal, un tumult general. I l’infeliç calumniat, envilit i esclafat, davall el flagell públic, prefereix perir».

llegir-ne més

Cultura

El Baix Aragó amb els ulls de Joan Sales*

// José Ignacio Micolau Adell

Si Crónica del alba de Ramón J. Sender és la gran novel·la on Alcanyís hi té un presència especial, tal vegada és Incerta glòria, la valorada novel·la de Joan Sales, una de les obres on el paisatge del Baix Aragó té un protagonisme més destacat.

L’estrena de la pel·lícula Incerta glòria (2017), va donar nova vida a una obra literària que ha estat considerada com una de les millors novel·les sobre la guerra civil espanyola. La pel·lícula, dirigida per Agustí Villaronga, va obtenir 8 premis Gaudí, així com diverses nominacions als premis Goya i Feroz. La crítica també va ser unànime en la valoració positiva del film, destacant la labor del director i el treball d’un extraordinari repartiment.

llegir-ne més

Opinió

El repte de les renovables*

// José Miguel Gràcia

És un tema ben actual l’obligada substitució de les energies fòssils per les renovables, tot i que, la polèmica que l’acompanya no es deriva d’aquest necessari i innegable canvi, si no del quan i el com. Matisaria més, sobre el quan gairebé tothom està d’acord en la necessitat de fer-ho en un termini més curt que llarg, encara que alguns no ho esmentin massa o s’arrecerin en les dificultats. Ara bé amb relació al com, les opinions i manifestacions públiques conformen un ventall extens i diferent que inclou raons estratègiques, polítiques, mediambientals, etc.
Hi podem trobar els qui en volen de renovables, però lluny del seu poble o comarca. “Renovables, sí, però no així”, diuen. Doncs bé, on s’haurien de situar? Això ho deixen per als tècnics, governs o autoritats diverses. Hi ha qui reivindica l’autogestió dels ajuntaments, autoritats comarcals o nacionals. Com es fa això? D’on sortiran els fons per dur a terme un volum tan gran d’inversions? Ho sabran fer bé? No són pocs els ajuntaments que demanen a les empreses o grups econòmics, futurs propietaris de les plantes eòliques o fotovoltaiques, substancioses taxes en concepte de IBI o altres impostos. Està bé que procurin ingressos extres per als municipis, tot i que, tinc els meus dubtes si aquests fons extres recaptats no aniran a parar a despeses corrents i no a plans d’inversions que garanteixin el futur del poble. També em crida l’atenció que no he escoltat cap demanda envers l’obligació d’abastir l’energia elèctrica necessària, en primer lloc, al poble o regió on s’ubiquin les fonts. Crec que seria la demanda més important per al seu desenvolupament econòmic amb la utilització d’una energia barata i totalment renovable. L’autosuficiència en la energia serà un dels béns més preuats en un futur no massa llunyà.

llegir-ne més

Aquells penjarolls dolços… *

// Francesc Teixidó

A hores d’ara ja hem deixat molt enrere els primerencs d’aigua els santjoanencs: molls, amb aquell perfum tènue, subtil, que ens desperta els sentits després de la llarga hivernada; després ja podem gaudir dels mollars blancs, més ferms i una aroma intensa, o vermells de carn groga i sucosa, amb un pinyol vermell que se separa netament de la polpa; els de vinya, —els millors són els de secà—, compactes i amb una fragància madura i complexa, com la d’un gran vi de reserva; tanmateix trobem varietats híbrides com les nectarines, amb la pell llisa com la d’una pruna, per a aquelles persones que són al·lèrgiques al borrissol; i varietats curioses com ho són els préssecs del Paraguai, aplanats com una casqueta i probablement més dolços i tot, pura ambrosia! Però d’ara en endavant, en el curs final de la temporada esperem amb deler que arribin els millors, el reig, el sobirà dels préssecs, els de “Calanda”.

llegir-ne més

Territoris

Retrat inesborrable d’una realitat diversa*

// Marcel Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa i President de la comarca de la Ribagorça

Vint anys fa que es va posar en marxa la revista Temps de Franja. Vint anys poden semblar pocs, però pels que som de la generació que vam tindre la sort de nàixer a la llum de la democràcia i no patir la “llarga nit” de la dictadura, vint anys són mitja vida.

En ista vintena de voltes al sol, Temps de Franja s’ha consolidat com la publicació referent de la cultura de tot isto espai d’immensa riquesa cultural, natural i humana que formen els llocs catalanoparlants del nostre Aragó.

llegir-ne més

Publicitat