Vaga feminista a Fraga, convocada per lo Perkal de les Faldetes

Escrit per Redacció al 5 de març de 2020. Publicat a Esdeveniments

Twitter

Facebook

Tags: Esdeveniments

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

«Sóc un apassionat de la literatura popular»*

Josep Antoni Carrégalo Sancho, escriptor i estudiós de la cultura popular matarranyenca

// Artur Quintana i Font

L’endemà de Cap d’Any, de vesprada, pugem a Mont-roig, a casa de l’escriptor, amb vistes esplèndides a la Mola, al Masmut i la Cogulla. Abans d’anar per feina hem fet una curta eixida —els dies encara curtegen— fins a la Torre Manero a admirar-ne la centenària i monumental carrasca, que avui se’ns presenta mutilada, ja que fa poc se li ha esguellat un dels cimals, i veure si trobem alguns fredolics —poca collita, malauradament. Però sí que arreplego un mot nou per a nosaltres d’en Josep Antoni: la tovura, aquest muntet arrodonit de pinassa o molsa que delata la presència a sota d’un bolet. De tornada a la vila berenem com cal i encetem la conversa mentre na Sigrid ens fotografia.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Oh, oh, oh, Carolina!*

// Estela Rius

Hi ha cançons que formen part de la banda sonora de vàries generacions, i per molt temps que passo des del seu llançament, seguixen sonant i la gent les seguix coneixent. Podria ficar molts exemples i segur que tots estam pensant en diferents grups o cançons que seguixen vigents tot i el pas dels anys, però del que m’interesse parlar avui és del cas de Fórmula V.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Deu anys de ‘Licantropia’

// Artur Quintana i Font

Enguany fa 10 anys de l’aparició d’aquesta gran novel·la d’en Carles Terès. L’obra va ser guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011 ja encetat el quadrienni negre del lapapym/lapaisme triomfant. Se’n va fer una edició de comptats 250 exemplars —les edicions pre-lapapyp/lapaistes solien ser de 1.000 a 1.250 exemplars— amb migrada distribució i escassa publicitat, tal com corresponia a la lingüística-ficció de l’aleshores dominant lapaisme al nostre Govern. Tanmateix, malgrat tots aquests inconvenients, la novel·la ha estat un èxit. El 2003 es reedità a Barcelona i fou finalista del premi Joan Crexells de narrativa a la millor obra editada en català d’aquell mateix any. El 2015 n’aparegué a Saragossa una versió al castellà i se’n projectà també una altra a l’aragonès, que, malauradament, no prosperà.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Guillem Nicolau, un humanista de Maella *

// Artur Quintana

A l’Edat Mitjana els escriptors aragonesos en llengua catalana eren membres de la reialesa –Jaume I, Pere IV, …- o hi estaven molt relacionats. Aquest es el cas d’en Guillem Nicolau, anomenat també lo Rector de Maella. Tot i que la biografia d’en Nicolau presenta força llacunes, com més va més detalls en sabem, que noves recerques als arxius, especialment al Diocesà de Saragossa podrien arredonir. Malgrat que no tenim cap constància documental seua fins el 1366, quan entrà com a ajudant de registre a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós, penso que no és del tot aventurat suposar que en Nicolau havia nascut i mort a l’Aragó.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

De com la Comarca del Matarranya va aconseguir el seu nom*

// Artur Quintana

Temps era temps el Matarranya era un riu de conca tripartida entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià –i segueix sent-ho avui en dia–, la part aragonesa de la qual es trobava inclosa dins de la macrocomarca o regió del Baix Aragó, continuadora d’alguna manera de la malaguanyada província noucentista d’Alcanyís.

I així hauria seguit sent, si no hagués passat el que va passar: resulta que l’any 1959 l’indoeuropeista i romanista Joan Coromines i Vigneaux publicà al volum XXIII de la Revue de Linguistique Romane l’extens article Els noms dels municipis de la Catalunya Aragonesa, reeditat el 1970 a les pàgines 43-141 del segon volum del seu llibre Estudis de toponímia catalana –d’on cito–, on normalitzà els noms de tots els municipis d’aqueix territori que ara coneixem com La Franja –d’Orient per a uns o de Ponent per a uns altres, i del Nord per a uns tercers, podríem afegir–, establint-ne també els límits comarcals amb tot de detall, poble per poble, prenent com a criteri decisiu la llengua i la cultura que s’hi conforma, que en el cas de la Franja és la catalana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

El Premi Territorial Matarranya en el concurs literari Ficcions

// Carles Sancho

El 21 de maig es van lliurar els premis del concurs literari juvenil Friccions a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona, presidit per la directora general de Política Lingüística Ester Franquesa. La convocatòria està organitzada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació i compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat