Vaga feminista a Fraga, convocada per lo Perkal de les Faldetes

Escrit per Redacció al 5 de març de 2020. Publicat a Esdeveniments

Twitter

Facebook

Tags: Esdeveniments

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Alemanya, al costat de la majoria de llengua alemanya o germanòfona, reconeix oficialment l’existència de quatre minories nacionals, pròpies i històriques —per dir-ho en terminologia prelapaïsta—, amb les llengües i les cultures que aqueixes conformen. Al nord, a la frontera amb Dinamarca, hi ha les minories daneses i frisones, que parlen les llengües germàniques respectives. A l’est, a la frontera amb Polònia i Txèquia, hi viuen els sòrabs, de llengua eslava. I una mica per tot arreu trobem els gitanos, que parlen romani, llengua indoeuropea com les de tots els altres alemanys, i la nostra mateix.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Pa*

// Ramon Sistac

“Lo pa que no era blanc / deien que era massa negre”. Els versos de la versió antiga de la cançó Els segadors, avui himne nacional de Catalunya, ens recorden el paper que el pa ha tingut com a element nuclear de l’alimentació en les cultures mediterrànies i, per extensió, europees (una manera fina de no dir-ne occidentals). Pa és una paraula tan bàsica, del llatí PANIS, que a penes presenta variació en les llengües romàniques: pan, pane, pain, pão, pâine… i tampoc en altres famílies lingüístiques.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Presentació a Alcanyís de ‘La fuerza de vivir’, d’en J. R. Molins

// Carme Faner

El proppassat divendres 23 de setembre del 2022, a hora foscant d’una autumnal vesprada, s’ha presentat a la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, en l’esplèndid marc del Palau Ardid, la novel·la La fuerza de vivir d’en Jose Ramón Molins Margelí, ben conegut com a historiador, que en aquests darrers anys ha desenvolupat també una intensa activitat com a poeta i novel·lista. La seua anterior novel·la, bilingüe en castellà i català, El crimen de las Torretas. Lo crimen de les Torretes, va ser presentada en aquestes mateixes pàgines per n’Artur Quintana. Aquesta presentació ara de La fuerza de vivir ha estat la darrera d’una llarga tanda de nou presentacions a viles i llogarets del Baix Aragó Històric a l’entorn del lloc de la Codonyera.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Sialls florits

// Josefina Motis

Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la botxa o la xolibarda, se’n parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà es troben per tot arreu. A peu de muntanya, per les espones, als límits dels camps erms. Es pot dir que al lloc és el matoll més abundant, fins i tot hi ha una partida que porta el nom de Siallar. Hi han estat sempre, envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets, tan inadvertits, que no son admirats ni perseguits.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Les edicions en català de Terol*

// María Dolores Gimeno Puyol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

‘A History of Catalan Folk Literature’

// Júlia Llambert

Tot just s’ha començat a distribuir aquest llibre ara al gener del 2020: A History of Catalan Folk Literature. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company 2019. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. 273 p. (IVITRA 21). La casa editorial va proposar a na Carme Oriol i n’Emili Samper, de la Rovira i Virgili, perquè amb altres especialistes redactessen una història de la literatura popular catalana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat