Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Un pot petit de grans essències poètiques*

Dat pel sac

// Màrio Sasot

Ja fa uns anys que el poeta Hèctor Moret (Mequinensa, 1958) va anunciar que la seua etapa com a poeta s’havia acabat.

Però la vida i el fluir poètic continuen i Moret (la cabra tira al mont, que dirien a Fraga) va continuar escrivint versos; alguns, dedicats als seus amics, poetes o escriptors en general als quals admira; altres per a abocar els seus sentiments fets ritme i musicalitat, publicats de forma dispersa a diverses revistes.

La majoria dels poemes de Dat pel sac apareixen per primera vegada en un poemari propi, tret de dos inclosos en l’apartat intitulat «Quadernet d’exercicis complementaris», de Temps pervers (1999), recopilats també, «a tall de coda» a Camp clos.

El títol d’aquest recull suggereix, més enllà del significat més explícit i prosaic, alguns altres més especials i íntims.

El mot ‘dat’ (dar, donar) parla de la generositat de l’autor, que ha dedicat molt més de mitja vida a la cultura i la llengua catalanes de la Franja, i de la seua disposició a ajudar els estudiosos i creadors d’aquestes matèries que li han demanat.

I ‘pel sac’ evoca el títol del seu poemari Al cul del sac trobarem les porgueres (València, 1993), un mot aquest últim que fa al·lusió a la brossa que queda al fons del sac del blat o l’ordi després de destriar el gra de la palla. El que quedaria doncs, en aquest llibret excèntric i extemporani, serien les porgueres del que ha estat lo millor de la poesia de Moret en més de quatre dècades.

Segons l’autor, el títol evoca sense voler el nom del grup artístic Dau al set, expressió que ens portaria a un altre poemari moretià, Parella de negres (Columna, 1988) on el joc i l’atzar confluirien.

Els primers poemes d’aquest opuscle: «Blavosa nit» i «A tots los morts, morts a totes les guerres», escrits en 1975, ens mostren l’ Hèctor adolescent, rebel i inconformista. També es poden trobar al recull versos d’amor a la terra natal, encarnada amb descripcions de paisatges riberencs banyats de nostàlgia i d’unes gotes d’ironia moncadiana, com és el cas del titulat «Breu vocabulari patxetí».

No falten tampoc les reflexions sobre l’amor i el desencís («No vam nàixer ahir», «Ningú al carrer») i altres que mostren pessimisme i clara crítica davant l’actual deriva del món, com els brevíssims «Com si ara fos» o «Com si fos ahir».

També apareixen els hàbils jocs de paraules i tirallongues monosil·làbiques com «Penell Existencial» i «No crec en res», respectivament.

El poemari acaba amb «20 del XX», un collage expressionista de noms, títols, personatges i frases emblemàtics del segle passat, i un record a la casa barcelonesa que ha estat la llar de la major part de la vida de l’autor: «Aribau 47».

En definitiva, aquest «sac dat» de versos és un petit pot on estan concentrades totes les essències poètiques d’en Moret.

Coberta del llibre.


*Publicat a Temps de Franja n. 149, abril de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: