‘Terra agra’ presentada a Vall-de-roures

// Carles Sancho Meix

Terra agra l’obra del periodista i escriptor vall-de-rourenc Lluís Rajadell Andrés, guardonada amb el XXVI premi Guillem Nicolau instituït pel Govern d’Aragó, va ser presentada a Camins Serret a Vall-de-roures la tarda del passat 31 d’octubre. L’acte va generar molta expectació perquè va omplir l’espai habilitat per l’organitzador de la convocatòria. Inicià la presentació el fragatí Carlos Costa assessor tècnic de la Direcció General de Política Lingüística en representació de José Ignacio López Susín que va fer un resum de totes les iniciatives que fa l’actual Govern d’Aragó a favor de la nostra llengua: el premi Desideri Lombarte, el Programa de Dinamització ‘Jesús Moncada’, l’ensenyament del català que arriba a 4000 alumnes franjolins, la programació de Veus en el cerç —documental, exposició, xerrades i actuacions—, el premi Guillem Nicolau, la difusió de l’obra del mequinensà Jesús Moncada…

En acabat Lluís Rajadell ens explicà una mica la seua trajectòria professional, que va viure a Vall-de-roures fins als 24 anys on treballà com a llaurador amb son pare, després prengué una decisió molt arriscada i va deixar el camp per dedicar-se exclusivament al periodisme, primer a La Comarca i, més tard, a l’Heraldo de Aragón com a redactor a Terol, on porta treballant-hi més de 30 anys. L’autor comentà que les narracions que apareixen a Terra agra estan dedicades en gran part a la seua vila i a la seua gent perquè encara que ara viu a Terol «sempre quede la vinculació a la meua infància que hai viscut a Vall-de-roures». Per fer-les més creïbles i reals utilitza una llengua molt apropada a la que s’expressen els seus personatges que viuen o han viscut a la capital del Matarranya. L’acció dels relats, barrejats amb la ficció, es situa en els moments més rellevants de la història contemporània de la vila com és el cas de la revolució del 1933, la guerra civil, els maquis, la postguerra o el moviment anarquista. També explica «vull recuperar els personatges de la història local» com Pajaritos, Batista, l’alemany del Cantacobs, Pulça, Valentinet, Basseta o els alemanys de pantà. I en un text fa referència «al mite del pou de la mà peluda» al Castell ben conegut per tothom. «M’agrade recrear allò que hai sentit i que et contaven les persones pel carrer, tota esta història del poble la intento donar-li forma literària en els relats». No totes les històries que apareixen en el llibre succeeixen a Vall-de-roures o tenen com a protagonistes els seus veïns, algunes narracions les recopila i recrea perquè han segut notícies sobre les que ha escrit que li han generat especial interès des de la seua doble visió com a periodista i escriptor. Després de la presentació, amb la participació del públic assistent, hi va haver un interessant debat sobre el model de llengua a utilitzar per escriure des del nostre territori i sobre el perill del trencament de la transmissió generacional del nostre parlar.