Publicada ‘Terra agra’ de Lluís Rajadell, Premi Guillem Nicolau 2021

// Carles Sancho

Ha eixit a la venda Terra agra l’obra guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2021 concedit pel Govern d’Aragó al periodista i escriptor Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1966) d’Heraldo de Aragón que treballa com a redactor a la delegació del periòdic de Terol. El guardó es va instituir el 1986, arrel de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana celebrat aquell mateix any i que va ser atorgat en la primera convocatòria al l’escriptor lliterà Josep A. Chauvell amb la novel·la L’home de França. I Rajadell va rebre el premi juvenil amb Apunts per a una mitologia de guerra publicat a la revista Sorolla’t editada a Calaceit.

L’autor de Terra agra, després de treballar durant un temps com agricultor, va passar a fer de periodista a La Comarca d’Alcanyís durant els últims anys de la dècada dels vuitanta fins arribar a ser redactor en cap de la publicació baixaragonesa, abans de passar a formar part de l’Heraldo, i també col·labora habitualment en la nostra revista Temps de Franja. Com a escriptor va començar escrivint en català, la seua llengua materna, Tret de la memòria (1992), Mort al monestir (2003), A la vora del riu (2003) i 1956, l’any de la gelada (2007). I La ternura del pistolero (2017) i La Tierra Baja en llamas (2019) en col·laboració amb l’historiador Fermín Escribano en castellà. Com el mateix autor argumenta en la nota de presentació, Terra agra  és una «heterogènia col·lecció de narracions que oscil·la entre els relats de pura ficció, i inclús fantàstics podria dir-se, i el reportatge periodístic, que no és la pura veritat, però que aspira a mostrar-ne una part, si més no. Entre mig, n’hi ha un grapat de contes inspirats en diferent grau en la realitat més propera, concretada en vivències personals o en informacions periodístiques». Una gran part de la vintena de narracions que recull l’obra succeeixen durant la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra i l’escriptor vall-de-rourenc utilitza una llengua en les narracions que vol apropar-se a l’oralitat dels seus protagonistes.