Presentació del llibre ‘Arbàgel, un revolt de l’amor’ a Sabadell

// Josep Boltaina

La presència de la comarca del Matarranya (i de tota la Franja) a Sabadell s’ha convertit en un clàssic. Continuant amb les mostres de l’activitat i pes cultural matarranyencs, el passat dia 25 de setembre Òmnium Cultural va organitzar la presentació del Llibre Arbàgel, un revolt de l’amor, de l’escriptora i amiga Marta Momblant. Vam tenir amb nosaltres la Teresa Urroz, actriu i amiga de la Marta, que va completar l’acte amb les seves impressions i llegint un fragment del llibre.

El presentador va aprofitar l’ocasió per recordar la bona feina de l’ASCUMA i de la revista Temps de Franja. En aquests temps convulsos i d’atacs indiscriminats al català, destacar la callada però important tasca dels que estimen la seva llengua, en àmbits sovint hostils , és encoratjador.

Arbàgel Ha estat reconeguda amb el premi Guillem Nicolau que concedeix anualment el Gobierno de Aragón per fomentar la producció amb llengua catalana en l’àmbit aragonès. Anteriorment, al 2009,a la Marta ja li van concedir el mateix premi per La venta de l’hereva. Pistes per intuir la qualitat de l’escriptora quan s’hi posa.

Què es busca al llegir? Què cerquem quan obrim un llibre disposats a passar una estona resseguint les seves pàgines? Potser informació per l’estudi de matèries com la història, la filosofia, les ciències aplicades…

Però el lector que se sent viu vivint, necessita estímuls per a la seva existència. Cerca emoció, humanitat, menjar espiritual per alimentar el sentiment, la tendresa d’existir. Doncs si és això el què cerquem, en aquest llibre ho trobarem:

Situada en un poble del Matarranya que l’autora no defineix, trobarem la història d’Arbàgel i la Sandra, on un home de quasi setanta anys descobreix el seu primer amor en un revolt vital, enlluernat i commocionat per un tresor que, sense buscar-lo, li és donat en forma d’una dona lliure, decidida i superlativament femenina que arriba un bon dia al poble per no estar-s’hi massa temps.

l’Arbàgel: un home solter que sempre ha viscut a la seua manera sense importar-li ser diferent. Treballador en diversos oficis, ja retirat: pinta, fa artesania de fusta i ceràmica, toca la guitarra i fa classes gratis als xiquets, canta a la coral, participa en un club de lectura, va a un taller de restaurar mobles antics, és pacifista i ecologista, s’ha arreglat les dos cases que ha heretat… i que segons conta la Marta està inspirat en una persona real, que va explicar-li la seva història vital i que ella la va transformar en ficció literària

La Sandra, dona lliure, que no és de ningú, com repeteix al llibre varies vegades, però que es lliura a les experiències amoroses amb delit, malgrat les experiències negatives que viu amb alguns dels seus amants amb violència inclosa. Viatja només amb una motxilla, sense lligar-se ni a persones ni llocs, fa ceràmica i la ven per les fires de la contrada.

Manllevant les paraules de la Lali Gimeno en la presentació del llibre a Beseit, es va fer notar que:

• “ El llibre recrea l’ entorn social, com a teló de fons, que ens fa intuir la vida del lloc a través de pinzellades soltes: la plaça a on arriba la Sandra, les relacions entre els solters companys de berenes o tabola, el collir olives, fires i compres a la capital comarcal, un cotxe de línia que comunica amb l’exterior…”
• “Amb un gran lirisme descriptiu, que evoca olors, colors, sabors, sensacions… Aquest lirisme es troba als moments eròtics, importants a la trama; està present a l’àmbit domèstic en moments compartits (l’esmorzar, els aliments que compra i plats que cuinen, lo bany aromàtic…) i impregna també les descripcions del paisatge.”

I la historia de l’Arbàgel i la Sandra reivindica uns sentiments i valors que trenquen amb l’estereotip de les conductes: La tendresa masculina i la fermesa i determinació femenina.

La presentació es va fer a la Llar del Llibre, potser la més important de Sabadell.

Hi van assistir una cinquantena de persones, que van quedar encantades de la història i de l’autora, que es va fer un fart de signar llibres i dedicatòries.

Les pastes del Matarranya, els armelats, les casquetes, els mantecats… tenen molt bona acceptació entre la gent sabadellenca. Per això, al final de l’acte, vàrem fer-ne un tast, regat amb una copeta de vi de nous. Èxit total.

Ara, a esperar una altra oportunitat per portar l’essència del Matarranya al Vallès. Segur que no tardarem gaire a trobar-la.

 

 

Tres moments de la presentació. / Arxiu

Share this...

Twitter

Facebook

Email