Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre
  • Inici
  • Cultura
  • Presentació a Alcanyís de ‘La fuerza de vivir’, d’en J. R. Molins

Presentació a Alcanyís de ‘La fuerza de vivir’, d’en J. R. Molins

// Carme Faner

El proppassat divendres 23 de setembre del 2022, a hora foscant d’una autumnal vesprada, s’ha presentat a la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, en l’esplèndid marc del Palau Ardid, la novel·la La fuerza de vivir d’en Jose Ramón Molins Margelí, ben conegut com a historiador, que en aquests darrers anys ha desenvolupat també una intensa activitat com a poeta i novel·lista. La seua anterior novel·la, bilingüe en castellà i català, El crimen de las Torretas. Lo crimen de les Torretes, va ser presentada en aquestes mateixes pàgines per n’Artur Quintana. Aquesta presentació ara de La fuerza de vivir ha estat la darrera d’una llarga tanda de nou presentacions a viles i llogarets del Baix Aragó Històric a l’entorn del lloc de la Codonyera.

David Arrufat (primer per l’esquerra) i José Ramón Molins. / Sigrid Schmidt von der Twer

L’acte ha anat a càrrec del nou director de la Biblioteca d’Alcanyís, en David Arrufat, i de l’autor acompanyat de n’Artur Quintana. Després d’una breu presentació per part del director, ha pres la paraula en José Ramón Molins, el qual, ajudant-se de fotografies dels anys de la Segona República, la Guerra i la Postguerra al Baix Aragó, ha donat molts de detalls del marc històric, revolucionari i bèl·lic, on van viure els dos herois de la novel·la: n’Antònia Lisbona de la Codonyera i en Miguel Grau de Calanda, partidaris ambdós del comunisme llibertari, i altament compromesos en les lluites d’aquest moviment durant tota llur vida, tant a Espanya com a l’exili definitiu a la vila catalana de Forques a l’àrea metropolitana de Perpinyà. L’estímul per a en Molins d’escriure la novel·la li ha vingut per l’accés a unes memòries d’en Miguel Grau, que els seus descendents li van fer a mans. I un del grans mèrits de l’obra, en opinió d’aquest a cronista, és la gran humanitat que traspuen els personatges i l’exposició sempre des de llur visió àcrata.

José Ramon Molins. / Sigrid Schmidt von der Twer
Artur Quintana. / Sigrid Schmidt von der Twer

A continuació en José Ramón Molins ha demanat a n’Artur Quintana d’exposar algunes de les impressions que li ha produït la lectura de La fuerza de vivir. Aquest ha dit el fort impacte emocional que li ha provocat la lectura sobretot de l’encarcerament de n’Antònia Lisbona i son fill Germinal a les presons franquistes, amb el tràgic destí de l’infant Germinal, i l’enteresa de la mare suportant mesos d’incertesa davant de les ‘saques’ de la mort. Ha comentat també que els destins de la família nuclear Antònia/Miguel/Germinal podria haver estat també el de la seua, on a ell li hauria tocat el d’en Germinal. Quan la presentació del llibre a la Codonyera, a la qual havia assistit, hi eren presents una filla i neta de n’Antònia i en Miguel, nascudes ja a l’exili. La filla havia parlat dels seus pares i, en obrir un torn de preguntes, des del públic li preguntaren que com havia tractat l’administració francesa els que fugien del terror franquista. La filla, que fins aleshores havia parlat en un to més aviat neutre, va esclatar i digué «Tan malament com saberen!». En Quintana ha afegit un llarg comentari corroborant les paraules de la filla, descrivint els patiments del propi pare i d’en Miguel Grau als camps francesos de presoners republicans de Sant Cebrià de Rossellò —el Saint Cyprien de què sempre han parlat els sobrevivents— í i de Set(p)fonts, i cloent-ho amb «I això passava sota un govern francès, el d’en Daladier, del Front Popular».

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: