‘Pous de gel de Fraga’, nova publicació de l’IEBC

// Redacció

Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va presentar, divendres 21 d’abril a les 20:00 hores, en el Palau Montcada de Fraga,  una nova publicació titulada Pous de gel de Fraga. Tres segles d’història, estudi sobre els tres pous de gel que successivament abastiren la població fragatina, a càrrec d’Aránzazu Montaner Satorres, com a resultat d’una beca Amanda Llebot per a projectes de recerca que convoca anualment l’entitat.

L’autora de la investigació, llicenciada en Història per la Universitat de Saragossa i resident actualment d’aquesta ciutat, va explicar que la descoberta, l’any 2020, del pou de gel del Cegonyer —que inicialment es va creure que es tractava d’una bassa— va constituir la darrera peça del trencaclosques que se li va plantejar en 1994, quan, ocupant-se de la recatalogació dels jaciments arqueològics del terme municipal per encàrrec de l’Ajuntament de Fraga, es va assabentar de l’existència d’un suposat aljub (construcció destinada a recollir l’aigua de pluja) a Torre Rausa, prop de Miralsot (pedania de Fraga). A pesar que l’estructura havia estat catalogada com aljub, son jaio matern la va posar sobre la bona pista i, esperonada per professors que havia tingut a la universitat, l’Arancha va escorcollar l’arxiu municipal a la recerca de la dada que confirmés que l’aljub de Torre Rausa era en realitat un pou de gel. No va aconseguir aquesta dada però va trobar notícia d’altres dos pous que havien abastit de gel la població fragatina. Amb el temps va localitzar el pou més modern (va funcionar dels segles XVII a XIX), prop de la cruïlla de la carretera a Saragossa amb la d’Osca i actualment cegat, i no va poder ubicar el tercer (el segon cronològicament) fins a la descoberta del pou de gel del Cegonyer, que va defensar des d’un primer moment que no es tractava d’una bassa, sinó d’una estructura destinada a emmagatzemar gel.

L’estudi emmarca l’existència d’aquests tres pous en el comerç del gel des del 1600 fins a les primeres dècades del segle XX, en què deixa de trobar-se’n referències en la documentació, i mostra que més que per emmagatzemar neu (d’ús excepcional) servien per conservar el gel produït en basses o badines properes habilitades per a tal fi.

El pou de gel del Cegonyer de Fraga, qualificat com Bé d’interès cultural, està en procés de rehabilitació i quedarà a la vista sota una coberta de vidre. La intervenció ha suposat la reurbanització del Cegonyer, el desplaçament de l’estàtua de La Fragatina i la peatonalització del conjunt urbà.