// Redacció
Poema de l’Àngel Villalba Damián a la memòria d’un amic i company mort recentment que “va emigrar a Barcelona de la Favara natal” i va lluitar per la defensa de la classe obrera amb molts paral·lelismes amb el cantautor.
Per a Conrado Claramunt
Un dijous del mes de maig,
ja cansat de caminar,
mos ha dit adéu Conrado.
Un aragonès com cal,
amic de la classe obrera,
lluitador, solidari, company,
va emigrar a Barcelona
de la Favara natal.
Com tants altres llauradors
que no els hi arriba el jornal,
va treballar de mecànic,
del PSUC fou militant.
Al jubilar-se Conrado
té enyorança del bancal,
del estalvis d’una vida
a Riudoms es compra un mas
i entre Favara i Riudoms
ell anava trafegant.
A Barcelona poquet,
sol per anar a veure al doctor,
va viure de masover
tal com havia somiat.
Emilia la seva dona
va morir ja fa uns quants anys.
Sempre seràs al record
dels amics i familiars.
Fins sempre volgut Conrado
seguirem el teu llegat.
Àngel Villalba Damián, 21 de maig del 2020.
Els comentaris estan tancats.