El passat 20 de juny el nostre redactor i il·lustrador lliterà va presentar el llibre El año que boicoteamos a Leonard Cohen (Manhattan, Berlín, Binéfar).Editorial Milenio, a la llibreria saragossana “La pantera Rossa”.
Acompanyaren a l’autor a la presentació de l’acte el professor universitari, músic i cantant de rock Gabriel Sopeña i el periodista i crític musical d’Heraldo de Aragón, David Ferrer.
Per què la iniciativa i la organització del concert d’una figura internacional com Leonard Cohen l’any 1988 va causar tanta polèmica en una vila d’una comarca extrema i llunyana dels centres de poder regional i estatal com Binèfar?
Espluga emmarcà els fets en una mena de «conjunció d’astres» on es mesclaven, entre els factors positius, una forta tradició de concerts en viu de figures del panorama nacional i internacional en una zona agropecuària econòmicament emergent, i entre els negatius, la caiguda de popularitat de la figura dels cantautors que tant prestigi tenien en la dècada dels seixanta i setanta i el sectarisme, l’enveja i la rivalitat política que suscità la proposta dins l’àmbit municipal, les penyes i els components dels mitjans de comunicació locals i comarcals.
Per a Pep, l’escriptura del llibre ha estat una mena de catarsi. «Necessitava escriure’l per a alliberar-me d’una mena de complex de culpa o mala consciència, perquè com molts altres joves lliterans, em vaig veure arrossegat per la dinàmica negativa i de boicot i finalment no hi vaig anar, al concert».
Espluga confessà, durant la presentació, que «en aquells moments jo no era ni molt menys fan de Leonard. La seua música cadenciosa i repetitiva i les seues referències místiques i espirituals no entraven en les meues preferències musicals. Però anys després vaig acabar descobrint i valorant el seu talent musical i literari i el seu valor i compromís ètic».
L’autor ha assolit amb èxit amb aquest llibre una tasca ingent de treball sociològic i històric d’una comarca i una altra d’investigació periodística exhaustiva, objectiva i valenta, no exempta d’autocrítica, sempre tenint en compte les circumstàncies sociopolítiques del moment.
No hi ha persona o entitat del món de la indústria hostalera i musical, de la política municipal, de les penyes i comissions de festes de Binèfar, etc., del món intel·lectual que estès implicada d’una o altra manera en la promoció o en la crítica i boicot al concert que Pep no hagi entrevistat.
El resultat és un llibre àgil i amè que aclareix i aprofundeix en el coneixement del món rural sota les circumstàncies de la post transició.
L’autor (al mig) i el públic assistent. // Arantxa Capdevila
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024