Paquita Vilella presenta “Objetos con historia” a la seua Mequinensa natal

// Ajuntament de Mequinensa

El nou llibre de l’autora és un exercici de memòria que té a l’habitatge familiar com a protagonista i en especial els objectes que omplien “La vida quotidiana a l’antiga vila de Mequinensa”.

La Llicenciada en Filosofia i Lletres, doctora en Història per la Universitat de Saragossa i professora de secundària va tornar el passat 23 de juny a la seua Mequinensa natal per presentar el seu nou llibre a la Sala Goya davant d’un nombrós públic. Objectes amb història. La vida quotidiana a l’antiga vila de Mequinensa és un exercici de memòria en què els protagonistes són els objectes que omplien les estances de les cases a la primera meitat del segle XX, centre de la vida de les famílies, obres d’artesania úniques que ara tornen a estar de moda.
En l’acte Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, va destacar el “gen mequinensà” de l’autora “que impulsa moltes persones a fer coses pel seu municipi com recuperar la memòria perduda” i va agrair que la presentació del llibre fes escala a Mequinensa. Assegurava que és una obra interessant que “durà records de la infantesa als lectors” i fàcil de llegir per com explicat que aquesta, “es nota a la professió a la qual t’has dedicat”.

Un moment de la presentació. / Ajuntament de Mequinensa

Per la seva banda Vilella agraïa a la seva família per la seva col·laboració en la publicació i assegurava que el llibre era “un homenatge als antics mequinensans”. L’obra se centra en l’habitatge familiar i especialment als “objectes que poblaven cada espai”, peces d’artesania que es convertien “coses úniques amb una càrrega històrica tremenda que han caigut en desús”. Estris que havien caigut en l’oblit “però que ara s’han revaloritzat, per la recerca de l’autenticitat i l’originalitat”, fet del qual se n’alegrava.
El llibre es divideix en sis apartats en què l’autora recorre tots els racons d’una casa típica de la localitat o de l’entorn, una forma de viure que s’ha perdut. El llibre situa l’habitatge en l’entorn per a continuació descriure l’entrada i altres espais per a emmagatzemar aigua i aliments i per guardar els animals. El recorregut continua amb la cuina, al voltant de la qual girava la vida de les antigues llars mequinensanes, l’alcova, amb les vestimentes, l’habitació en què es pastava pa, “el pastador”, i “l’angorfa”, on es descriuen els estris de la matança i on es guardaven sacs plens de cereals i cistells que s’utilitzaven en el transport de productes.
Una publicació que part de la investigació que va dur a terme en la seva tesi doctoral sobre el comerç terrestre, fluvial i marítim de la Corona d’Aragó al segle XV que la va portar a fixar-se en els estris que s’utilitzaven per al transport. El 2015 va publicar Cuina amb història. Receptes, dites i sabers populars de Mequinensa en què es recopilaven 250 receptes tradicionals i es descobrien les petites grans històries d’alguns aliments.

Uns dies abans, el 21 de juny, l’autora havia presentat el llibre a la llibreria de Saragossa Portadores de sueños. Podeu llegir-ne la crònica aquí.