Màrio Sasot guanya el Guillem Nicolau

//Redacció

El nostre company Màrio Sasot Escuer (Saidí 1951), director d’aquesta publicació durant dotze anys i actualment redactor i assessor periodístic, ha guanyat el premi Guillem Nicolau* convocat pel Govern d’Aragó.

El jurat format pel director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, les professores Rosa Arqué Vilar i Pepa Nogués Furió i el tècnic de cultura i bibliotecari Ignacio Micolau Adell, va decidir per unanimitat atorgar el premi a l’obra Espills Trencats, pels seus alts valors literaris.

Màrio Sasot, en una actuació amb el Duo Recapte a Pena-roja, a la Trobada Cultural del Matarranya de 2009 (Foto: Carles Terès)

L’obra és un relat en el què juga un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnatge, tant en l’entorn rural com en l’urbà —amb especial presència de Saragossa i Barcelona— a la fructífera època de la Transició. El llenguatge emprat recull la riquesa i les peculiaritats del català parlat a les comarques orientals d’Aragó. El premi és dotat amb 3.000 euros i la publicació de l’obra.

El Govern d’Aragó compleix així el compromís de dotar econòmicament aquest premi, després que l’anterior Govern PP-PAR el fusionara amb l’Arnal Cavero i en retirés la dotació, cosa que va motivar que el guardó restés desert en totes les convocatòries.

Màrio Sasot és llicenciat en filologia romànica i Ciències de la Informació, i ha exercit de catedràtic de Llengua i literatura a l’IES Andalán de Saragossa. Col·labora habitualment en la premsa diària, és corresponsal de la Vanguàrdia a Aragó i, com ja hem esmentat, va ser l’encarregat que Temps de Franja agafés la volada periodística que té, dirigint un ampli equip de col·laboradors amb gran encert i professionalitat. Si ara podeu llegir aquest mitjà és, en gran part, gràcies a ell.

També forma part, amb el rapsoda Antoni Bengochea, de l’emblemàtic Duo Recapte, que difon els poetes aragonesos en llengua catalana per tot el territori de l’Antiga Corona d’Aragó.

Va coordinar des de 2000 a 2011 el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja “Jesús Moncada”, i té publicats els següents llibres:

1. Així s’escriu a la Franja, antologia y guia didàctica d’autors aragonesos en català. Col·lecció la Gavella, Calaceit, 1995

2. Joglars de Frontera, una antologia i ressenya biogràfica dels cantautors de la Franja d’Aragó, guanyadora del Guillem Nicolau el 1995. Departament d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Saragossa, 1997

3. Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí, amb Hèctor Moret. Institut d’Estudis del Baix Cinca, Fraga, 2013.

4. Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneseses en Llengua catalana de l’Ajuntament de Saragossa. Col·lecció Quaderns del Cingle, Calaceit, 2009.

5. Guia de lectura de “El cafè de la granota”, de Jesús Moncada.

6. Guía turística de Fraga y Bajo Cinca.

Des d’aquí volem felicitar al nostre company i amic, i frisem per tenir a les nostres mans la novel·la per gaudir-ne. Li desitgem tot l’èxit que ben segur es mereix.

(Foto: Carles Terès)

Premi en aragonés Arnal Cavero 2017 per a José Solana Dueso

José Solana Dueso (Foto: Gobierno de Aragón)

D’altra banda, l’escriptor chistabín José Solana Dueso (Plan, 1946) ha guanyat el premi literari en argonès convocat també pel Govern d’ARagó, que du el nom de l’escritor i mestre de l’Alt Aragó Pedro Arnal Cavero.

L’obra guardonada és El siñor de San Chuan, de la qual el jurat n’ha valorat la seua capacitat per a reconstruir en la ficció —tal i com fa la narrativa històrica— episodis, personatges i contextos situats en un temps convuls i d’alt interpes per les seues implicacions de caire social. Tot plegat acompanyat d’una qualitat expressiva que contribueix d’una forma força notable a remarcar la ductilitat de les varietats de l’aragonès en el camp de l’escriptura literària. El premi també és dotat amb 3.000 euros i la publicació de l’obra.

José Solana Dueso ha dedicat la seua vida a la docència i a la investigació. Primer i durant deu anys, com a professor de filosofia d’ensenyament mitjà, i des del 1990 cm a professor a la Universitat de Saragossa. Gaudeix de la merescuda jubilació des de 2016.

Ha publicat nombrosos treballs d’investigació sobre Filosofia Grega, dels que podem ressaltar:

TEOFRASTO. SOBRE LAS SENSACIONES (Anthropos, 1989: 2a edició, 2006).

ASPASIA DE MILETO. TESTIMONIOS Y DISCURSOS (Anthropos, 1994).

PROTÁGORAS DE ABDERA, DISSOI LOGOI. TEXTOS RELATIVISTAS. (Akal, 1996)

EL CAMINO DEL ÁGORA (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2000).

DE LOGOS A PHYSIS, ESTUDIO SOBRE EL POEMA DE PÁRMENIDES. (Mira, 2006).

LOS SOFISTAS. TESTIMONIOS Y FRAGMENTOS. (Alianza Editorial, 2013).

MAS ALLÁ DE LA CUIDAD. EL PENSAMIENTO POLÍTICO DE SÓCRATES. (Institución “Fernando el Católico”, 2013).

En paral·lel a les seues investigacions, ha publicat tres novel·les relacionades amb figures importants de la cultura i filosofia gregues:

LA MALVA Y EL ASFÓDELO (Mira, 2006) ofrece un relato apasionado sobre la vida de Aspasia de Mileto, la compañera de Pericles, primera en la lucha por la emancipación femenina.

CIUDADANO SÓCRATES (Mira, 2008).

EL CANTO DEL FISÓLOFO (Edhasa, 2014).

LOS AMANTES DE CHISTAU (Prames Editorial, 2016).

A banda d’aquests llibres, és autor de nombrosos articles en revistes especialitzades.

*Guillem Nicolau va ser un humanista del segle XIV, rector de Maella, que va traduir les Heroides d’Ovidi per a la cultivada reina d’Aragó Violant de Bar, esposa del rei Joan el Caçador.