Les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga (1)

// Virgili Ibarz

Si des del Cegonyer mirem la façana de l’antic convent dels agustins, veurem un escut. Hi han dues inscripcions que no es poden veure des del Cegonyer. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu.

Al centre de l’escut, a sota del cor, veiem:

DE CIVI-/TATE DEI

“De la ciutat de Déu”

COR AUG(USTIN)I/VULNERAT VERA CHARITAS CHR(IST)I

“Al cor d’Agustí/fereix la veritable caritat de Crist”

Sant Agustí (354-430) va nàixer a Tagaste (actualment territori algerià), de pare pagà i mare cristiana, la qual l’educà en la seua religió, si bé Agustí l’abandonà de ben jove. Estudià retòrica i literatura, i s’interessà per la filosofia. Va passar per diverses escoles, com l’escepticisme i el maniqueisme. L’any 384 es va traslladar a Milà, on s’interessà per la interpretació al·legòrica de l’Antic Testament que ensenyava el bisbe d’aquella ciutat Sant Ambròs, per la influència del qual es va convertir de nou al cristianisme.

Sant Agustí va ser un escriptor molt prolífic. Entre les seues obres destaquen: Contra els acadèmics, Soliloquis, De la immortalitat de l’ànima, Del lliure albir, Confessions, Sobre la Trinitat, La ciutat de Déu i La doctrina cristiana.

Sant Agustí ha estat segurament el pare de l’Església més influent a Occident; de fet, la filosofia cristiana anterior al segle XIII va ser gairebé exclusivament l’agustinisme, la qual cosa vol dir un neoplatonisme cristianitzat.

Creu per entendre, no vulguis entendre per creure. Aquesta fou la divisa agustiniana, expressió del corrent de pensament cristià medieval que mantingué una actitud oberta enfront de la filosofia i de la raó.

L'escut de la façana del convent. / Jaume Lahuerta





Façana de l'antic convent dels agustins. / Jaume Lahuerta