La presentació de ‘Pel Forat de l’Altre Món’ vista per les seues autores

// Marta Michans & Iris Pallarol

Marta Michans i Iris Pallarol, promotores del projecte de recuperació i difusió de memòria local Pel Forat de l’Altre Món, mos fan partíceps de les seues percepcions i emocions durant la presentació del llibre del mateix nom al local de l’Abadia d’Albelda. El projecte va començar com una sèrie d’entrevistes sobre memòria quotidiana a persones grans del lloc, després va continuar en forma de rutes guiades pels carrers de la localitat i, finalment, s’ha transformat en un llibre fresc i lluminós capaç de reactivar tots els vincles de la comunitat local.

Fie molt temps que esperàvem lo moment. Havien sigut tres anys des del principi, des d’aquella conversa pels Pllans mos va fer decidir: «Vinga, va, anem a parlar en les nostres iaies». I després de moltes hores, molta ajuda, moltes reunions i preguntes, rutes, investigacions, viatges i contratemps diversos… Lo llibre estave feit. I no només feit, també imprès!

Per això, aquell diumenge 31 d’octubre va ser especial. Vam convocar a la gent d’Albelda i quasi no cabíem a l’Abadia. L’acte va començar en un recopilatori de les veus de la gent entrevistada i la música de Pueblo blanco, del Serrat, i després vam explicar tot lo camí fins arribar ací. Érem tres presentadors: Iris i Marta —autores del contingut del llibre—, i Raúl —autor del disseny i les il·lustracions—. Raúl va parlar del perquè dels colors —blau i blanc, com la bandera del poble—, de com els anuncis estan integrats dins l’estètica del llibre amb un humor amable i inclusiu, i va explicar que el llibre està imprès en offset per fer únic cada exemplar. A més a més, vam tindre invitades i invitats molt especials! La neta d’un dels informants va llegir la seua història, Vicent va recitar en directe una de les seues poesies —que apareix al llibre—, i vam sentir el caliu de tothom. Per nantros, ha sigut un projecte des de les arrels, que mos ha vinculat a una terra no sempre afable, que mos ha feit parlar com a iaies i fer-mos amigues de la gent en qui compartiguem un poble i que, sobre totes les coses, mos ha feit sentir que lo que estàvem fent ere necessari i valuós. Per tant, ara que l’any s’acabe i ja hem feit lo que havíem de fer, només volem agrair a totes les persones que han format part d’esta història. Esperem que, si més no, trobeu una mica de la vostra història dins de Pel forat de l’altre món.