La col·lecció ‘Lo Trinquet’

// Arnau Timoneda

La col·lecció fou creada l’any 2009 per l’Instituto de Estudios Turolenses, quan dirigien l’entitat Montserrat Martínez com a directora i Rafael Lorenzo com a vicedirector. Ells coneixien prou bé el problema de la invisibilitat de la nostra llengua catalana, per ser-ne propers, de Castellote i la Torrocella, i van voler apostar-hi d’una manera clara i compromesa editant una col·lecció en català per promocionar la nostra llengua. Des de la capital, a tants quilòmetres de distància, es fa difícil adonar-se de l’existència d’una llengua minoritzada quan s’ha fet ben poca cosa per divulgar-la. Recordo la convocatòria del Consejo Científico de l’IET quan la directora va presentar en una reunió del consell la proposta d’iniciar la col·lecció ‘Lo Trinquet’ i tots dels membres de l’entitat hi van estar d’acord i van animar a dur a terme el nou projecte d’editar llibres en la nostra llengua que forma part del patrimoni immaterial terolenc.

En la presentació que van fer del primer volum de la col·lecció, l’antologia Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies, els responsables de la institució declaraven que: L’Instituto de Estudios Turolenses té ben en compte que a la província de Terol es parla català a les actuals comarques del Bajo Aragón i del Matarranya i és per això que des de fa anys col·labora en publicacions total o parcialment en llengua catalana a través d’algunes filials seues, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centro de Estudios Bajoaragoneses. La publicació dels tres volums de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995-1996) ha estat el projecte més destacat en el que ha participat l’entitat fins avui mateix en el nostre territori. La primera relació nostra amb l’IET va ser el 1988 quan se li va concedir una beca a Artur Quintana per un treball en equip per ‘Recollir materials de literatura popular en català al Bajo Aragón’ i un any després li van tornar a donar l’ajut, tot este treball col·lectiu d’investigació va donar com a fruit els tres volums de Lo Molinar. Ara l’Instituto … [continua el text de la presentació] dóna un pas més i inaugura una col·lecció en llengua catalana: Lo Trinquet, dedicada bàsicament a obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica turolenca de qualsevol autor … La col·lecció tindrà un ritme de publicació de dues obres l’any i es donaran prioritat als treballs de creació literària, però no només dels gèneres clàssics –narrativa, lírica i teatre- si no també de l’assaig en sentit ampli. L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma.

La col·lecció anava dirigida per un Consell Editor format per Josep Miquel Gràcia, Artur Quintana -que també n’era director- i Carles Sancho, Consell Editor i director que segueixen sent-ho avui en dia, quinze anys més tard. Fins al 2015 es van publicar sis títols. A més de la ja citada antologia, una obra de teatre de Marta Momblant, escriptora vinculada a Beseit, Fora de temps, fora de lloc; dos poemaris: Pasqual Andreu, lo Florit de Josep Miquel Gràcia seguit de La cuina del cor de Cesc Gil, vinculat a Pena-roja, i dues novel·les: Les aventures del sastre Roc d’Arça de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte, que havia presentat al Premi Guillem Nicolau el 1986, i Senderes de gebre. Beseit 1778 de Susana Antolí el 2015, en la solapa del qual s’anunciava que la Poesia Completa de Desideri Lombarte es trobava en preparació com a número 7 de ‘Lo Trinquet’. L’edició d’este llibre lombartià es va anar endarrerint, i l’IET va decidir de traure’l de ‘Lo Trinquet’ i publicar-lo com a primer número d’una nova col·lecció ‘Biblioteca Turolense’, on s’aniran publicant obres completes o altres d’autors de la província. I efectivament el 28 d’abril de 1921, es va editar, en un esplèndid volum, la poesia completa d’en Desideri Lombarte amb el títol d’Obra Poètica Completa de Desideri Lombarte, i que tanta falta feia. Va ser un encert perquè haver-la publicat a ‘Lo Trinquet’ haguera suposat fer-ne 3 o 4 volums.

El 2022 es va reprendre la programació de la col·lecció i es va publicar, com a número 7, el poemari Aplec, del freixnedenc Juli Micolau. L’any passat el poemari D’arbres i progressies de Josep Miquel Gràcia, presentat este mes de març a la Codonyera i el seguirà Estampes de Família 1789-1950 d’Artur Quintana i Sigrid Schmidt von der Twer, que ja està acabat i Sadurija novel·la publicada pel periodista de Bellmunt Ramon Mur el 1990, sobre Juan Pio Membrado y Ejerique, Bellmunt 1851-1923, avantpassat seu, Juli Micolau ha fet la traducció al català. I estan programats Ramla Matraniya. Una antologia de prosa en català (dels orígens a l’actualitat) a cura dels professors mequinensans Hèctor Moret i Maria Teresa Moret, Lo crim de Les Torretes novel·ladel 2021 de l’escriptor de la Codonyera José Ramón Molins i traduïda al català per Juli Micolau, Antologia de la poesia del Matarranya Històric des del 2009 del professor castellonenc Vicent Pallarés, Les tres llunes. Viles, pobles i més d’en Josep Miquel Gràcia, Breu diccionari d’escriptura i escriptors en català a l’Aragó de n’Hector Moret, Epistolari Aragonès d’Artur Quintana… Ara mateix ‘Lo Trinquet’ és l’única col·lecció en català a l’Aragó que està activa, editada per l’Instituto de Estudios Turolenses, perquè els Premis Guillem Nicolau, iniciats el 1986, que promovia el Govern d’Aragó per guardonar obres escrites en català no s’ha convocat enguany i, per tant, la col·lecció ‘Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana’ ja no va publicar el 2023 i, segurament, tampoc ho farà durant els pròxims tres anys si no canvia l’actual política lingüística l’executiu aragonès. Es tracta d’una col·lecció que va iniciar-se el 1984, que anteriorment es deia ‘Pa de Casa’, porta publicats 28 volums i quaranta d’anys editant en català. Cal renunciar a una trajectòria de quaranta anys de protagonisme literari en la nostra llengua per interessos polítics, sense fer cas l’opinió dels especialistes lingüístics?