Posada Guadalupe
  • Inici
  • Cultura
  • La Biblioteca Membrado de Bellmunt de Mesquí, un tresor amagat*

La Biblioteca Membrado de Bellmunt de Mesquí, un tresor amagat*

// María Dolores Gimeno Puyol

A Ramón Mur,
per l’amistat i per la memòria

Entre mitjans del segle XVII i el primer quart del XX la família Membrado va residir a Bellmunt del Mesquí. Establerta per Juan Membrado, que s’hi va casar amb Esperanza Sabater l’any 1656, i extingida amb Juan Pío Membrado Ejerique, mort sense successió al 1923, representa gairebé 300 anys de presència i d’una creixent influència a l’àmbit local i més enllà gràcies a una posició econòmica, que des de la venda inicial de bestiar i de fer de prestadors, es va fundar en la possessió de terres i els va emparentar amb d’altres famílies de terratinents comarcals. Ramón Mur, descendent seu, ho conta a la novel·la Sadurija. Anales secretos de la casa Membrado (CESBA, 1990). Lo seu poder polític i social va anar lligat a la realització d’estudis d’uns quants membres, de manera que l’adquisició de llibres va acompanyar el creiximent de la dinastia, més de dos-cents títols, que s’agrupen en dos biblioteques: una inicial, que arriba a mitjans del segle XIX amb lo vicari Mariano Membrado Soro, i una segona més recent, formada pel rader Membrado. A la casa familiar de la plaça de Bellmunt –manada construir pel primer hereu, Joseph Membrado Sabater– encara es conserva tot lo fons, preservat i inventariat per Mur, qui també ha creat un arxiu documental.
La biblioteca més antiua –que Mur ha denominat “Biblioteca del cura Mariano Membrado”– oferís informacions molt interessants del context històrico-social de la família i, per extensió, de la comarca. Diversos elements, des dels merament bibliogràfics a marques escrites als exemplars, indiquen que la van anar formant de manera progressiva successius homes de la família. Los noms d’alguns apareixen en uns quants ex-libris manuscrits: lo més antiu de Joseph, nét del fundador i primer en cursar estudis universitaris, que va ser vicari local, figura en un compendi de 1730 de models retòrics llatins; després estan Cosme (de la generació entre el XVIII i el XIX), Juan Pío Membrado Latorre (1783-1855) i el mencionat Mariano (1808-1865), que firma en sis dels títols. També es troben llibres de Joaquín Soro, vicari del poble i germà de Ramona Soro Cortea (1788-1855) –casada amb l’anterior Juan Pío–, i del seu parent Francisco Soro, un altre sacerdot, tots ells de Foz Calanda.

 




Exemplars de la biblioteca. / M.D. Gimeno

Centrant-se en les dates d’impressió, la cronologia és extensa, amb tres edicions del segle XVI i 15 del XVII, tot i que la majoria són del XVIII –incloent-hi 7 manuscrits– seguits en una proporció inclús major dels de la primera meitat del XIX, tal i com es detalla a la gràfica següent, separats per llengües:

Les procedències dels llibres són molt europees –Saragossa i Lió pels llibres del XVII; al XVIII Venècia i, sobretot, Madrid seguit de Barcelona i València–, amb autors de diferents països, clàssics eclesiàstics i referents en l’aprenentatge del moment –15 francesos, 10 italians, etc.–, tot i que el panorama es va fent més castellà al mateix temps que desapareix lo llatí com a llengua de l’ensenyament. Dos títols per aprendre francès, però cap en lo català autòcton, que la família només devia d’usar en la comunicació oral.
Estes dades constaten que la formació de la biblioteca va ser contemporània a la realització progressiva d’estudis pels Membrado. I variats los procediments d’adquisició, des del mercat de segona mà –on es van procurar les edicions més antiues– al costum de regalar llibres per part dels oncles capellans als nebots. Hi ha tres obres procedents del Convent dels Carmelites Descalços de Calanda –anomenat “de la Torre”–, Orde de la qual era protectora la família, que tenia una estança reservada “al frare”, on van acollir l’exclaustrat Pedro Ciprés després de la desamortització de 1835. Apareixen noms de successius propietaris en alguns exemplars i indicacions del preu pagat, dues evidències del valor del llibre en aquell món. Lògicament, la part principal va ser adquirida directament pels Membrado durant los seus estudis universitaris a Saragossa o rebuda al poble per correu. I s’efectuaven préstecs entre els coneguts, segons revela alguna anotació.
Los temes predominants giren entorn les necessitats formatives i professionals. En primer lloc, destaquen los títols dedicats a la formació inicial o de primeres lletres: matèries habituals com llatí, doctrina cristiana i història però també ciències naturals, matemàtiques i francès. Unes Metamorfosis d’Ovidi, impreses al 1525 a Estrasburg, són un exemplar singular, i de gran valor lo volum III dels Anales de la Corona de Aragón (1669) de Jerónimo Zurita, resta d’una obra que va estar completa. De les Institutionum Elementarium Philosophiae ad usum Studiosae iuventutis d’Andrés de Guevara y Basoazabal consten volums repetits, propietat de Mariano Membrado, de José Ruiz –de la Torre de Vilella, que es va casar amb María, germana de l’anterior– i de Pedro Espallargas. Los tres xiquets compartirien les classes de Joaquín Soro, seguint una pràctica entre les famílies benestants d’abans, que, a falta d’institucions educatives a la zona, confiaven a sacerdots pròxims l’ensenyament dels fills.
En l’àmbit professional los Membrado es van dedicar a la carrera eclesiàstica o a la jurídica, després d’estudiar a la Universitat de Saragossa, excepte Mariano, que ho va fer al Seminari Diocesà de Vic, on va coincidir amb Jaume Balmes. Entre els llibres jurídics n’hi ha dels segles XVI i XVII, alguns d’ells títols molt difosos de distintes branques del Dret, des del civil al foral, i manuals de classe o destinats a l’exercici de l’advocacia com el de José de Sessé (1624), que entre els seus diversos posseïdors va ser de “Manuel Ceperuelo, abogado de Castelseras”. Los títols religiosos són 42 i representen lo 44,3% del total, entre els quals Bíblies en edicions destacables: dos de la Vulgata d’editors estrangers –Hugo de San Caro i Jean-Baptiste du Hamel– i la traducció castellana de l’escolapi Felipe Scío, que va promoure Carles III. Però abunden los manuals de predicació i obres d’explicació doctrinal, amb alguna esporàdica lectura personal, la majoria bastant conservadora, amb excepcions com la novel·la ascètic-filosòfica El hombre feliz, del frare il·lustrat Antonio de Almeida.
Este predomini religiós, lògic en una biblioteca formada per diversos capellans, alterna amb lectures destinades a l’ús social, des d’aforismes i reflexions a consells d’urbanitat, evidència d’una voluntat de refinament i de sociabilitat similars als dels seus contemporanis. En esta línia, hi ha restes de dos publicacions periòdiques: El Pensador Matritense i el Mercurio histórico y político, i dos volums de la coneguda Relación histórica del viage a la América Meridional (1748) de Jorge Juan, infolis il·lustrats amb mapes, que van permetre als Membrado connectar amb l’actualitat. Més sorprenent en una família sense cap metge titulat és la presència de cinc llibres de Medicina, on figuren noms que segurament eren de la zona. De tipus popular són una Fisionomía (1741) i un Lunario (1760), de Jerónimo Cortés, on consten anotacions amb deficients ortografia i cal·ligrafia de diversos propietaris de “velmonte”, si bé van acabar als prestatges d’una biblioteca culta. Entre l’escassa literatura de creació tenim un Quijote i dos manuscrits: una recopilació poètica copiada per Antonio Huerta i les composicions religioses de caire teatral d’Antonio Homedes –d’una nissaga d’escrivans locals–, que certificarien l’existència allí d’un petit cercle d’erudits, així com, respectivament, l’interès per lectures personals cultes i la preocupació dels Membrado en la gestió dels ocis comunitaris al voltant de les festivitats comarcals.
En definitiva, tenim ací una biblioteca mitjana per l’època i de tipus utilitari, vinculada a la formació i a les professions dels qui la van anar formant. A poc a poc i potser sense massa consciència de crear-la, van anar dixant los exemplars propis a la casa familiar juntament amb los que van emprar i no van tornar i amb d’altres aportacions fins al vicari Mariano. Són testimonis d’un temps i d’un lloc que devia de resultar bastant uniforme malgrat les distàncies gràcies a la difusió impresa, que connectava les aldees amb les metròpolis, fent-les menys locals. I il·lustren lo valor del llibre i de l’estudi en la promoció personal i social, per la qual van apostar los Membrado. Paga la pena travessar la solitària carretera enmig del bell paisatge de pinars i barrancs d’empelts i arribar al despatx del sinyor Juan Pío per obrir les pàgines que abans van llegir los seus avantpassats.

 





Detall de la Biblioteca i façana de la casa Membrado de Bellmunt de Mesquí. / M.D. Gimeno

 

 


* Publicat a Temps de Franja 138 (juliol-agost, 2018). Este article va aparèixer prèviament a Compromiso y Cultura (febrer 2018), p. 46-47, i és la síntesi d’una investigació que apareixerà a la Revista General de Información y Documentación (2018), vol. 28/1, que inclou l’estudi i el catàleg de la Biblioteca Membrado (http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/).

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: