John Cornford a Fraga

//Virgili Ibarz

La publicació de la novel·la Banderas en la niebla de Javier Reverte (Plaza & Janés, 2017) ha tornat a posar al primer pla al poeta i militant del Partit Comunista britànic John Cornford (1915-1936). L’altre personatge central de la novel·la és el matador de bous i terratinent José García Carranza, “el Algabeño” (1902-1936). García Carranza i John Cornford van morir el 28 de desembre de 1936 (dia dels Sants Innocents) a la cruenta batalla de Lopera (Jaén). No es van conèixer, però tots dos representen dues cares paradigmàtiques de la Guerra Civil: la dels “señoritos” espanyols terratinents i la dels joves intel·lectuals anglesos, idealistes i amb idees stalinistes, que van acudir a lluitar a Espanya.

Els historiadors Maria Roig i Fernado Casal, a “Consideraciones sobre la edición ilustrada de El reñidero español” de Franz Borkenau (BackList, 2010), van fer un treball d’investigació històric i fotogràfic sobre la guerra d’Espanya. Roig i Casal fan constar que l’onze d’agost de 1936, a la una del migdia, tres corresponsals estrangers van aconseguir sortir de Barcelona en direcció al front d’Aragó en un automòbil del Comitè Central de Milícies, acompanyats per un xofer i un escorta armat. Els corresponsals eren Jean Martin, representant de La Flèche de París, el jove comunista britànic John Cornford, i el periodista austríac Franz Borkenau.

A Banderas en la niebla, Reverte situa a Borkenau i Cornford viatjant el 8 d’agost de 1936 en un vagó de tren en direcció a Toulouse. Borkenau le diu a Cornford que és un “freelance” que treballa per a diferents publicacions europees i que va ser comunista fa anys. Cornford exposa que treballa com a corresponsal per a News Chronicle i que és comunista. Van baixar a la desèrtica estació de Toulouse i van agafar el tren que els va deixar a Cerbère, passades les dotze de la nit.

Al matí següent, van esmorzar a l’estació i, poc després de les nou, van agafar el tren cap a Barcelona. Eren les onze de la nit quan el tren es va detenir a l’estació de França. No hi havia taxis i van agafar un cotxe de cavalls per a dirigir-se al centre de la ciutat. Borkenau i Cornford es van quedar les nits dels dies 9 i 10 a l’hotel Continental.

Un militant del POUM que comandava una companyia al front d’Aragó els va animar a viatjar a la primera línia dels combats. Un tercer home, Jean Martin, el corresponsal de La Flèche, es va unir al grup. Problemes de burocràcia militar els van retenir fins al migdia del dia 10, quan finalment van poder partir cap a Lleida. La nit del dia 10 van dormir a Lleida i al dia següent van marxar cap a l’oest i van passar la tarda i la nit del dia 11 a Fraga.

Seguin l’argument de la novel·la, veiem que, el 12 d’agost, Borkenau, Cornford i Jean Martin, acompanyats per un comissari polític van viatjar des de Fraga fins a Osca i es van detenir a Alcalá del Obispo. Quan tornaven cap a Fraga el cotxe es va espatllar a Sariñena, on van veure que l’església s’estava cremant i els cossos de vint homes afusellats pel anarquistes. Borkenau i Cornford van tornar a dormir a Fraga.

Al dia següent van anar al front de Leciñena. Les forces del POUM estaven comandades per un miner, Manuel Grossi, veterà de la Revolució d’Astúries, Aquella nit van participar al sopar en un campament a l’aire lliure. El 15 d’agost, quan l’automòbil del Comitè Central de Milícies tornava a Barcelona, Cornford va decidir quedar-se i allistar-se a les columnes trotskistes del POUM.

Per la crònica de Franz Borkenau, sabem que ell i Cornford van dormir a Fraga a l’hotel Sorolla, que en aquell moment estava situat al casc urbà de Fraga. Reverte imagina un diàleg interessantíssim entre els dos personatges a l’habitació de l’hotel Sorolla. Borkenau diu que Cornford, Marti i ell van anar a una taberna de Fraga que estava plena de pagesos, però no diu de quina taberna es tracta. L’aparició dels tres corresponsals estrangers al local va resultar un esdeveniment. Els pagesos fragatins van començar de seguida a contar el que havia passat. Borkenau diu “Són en la seva majoria anarquistes. Fent el significatiu gest de creuar la seva gola amb els dits, un home ens diu que han afusellat al poble 38 feixistes”.