Joan Manuel Serrat deixa els escenaris

// Carles Sancho

Joan Manuel Serrat ens ha deixat, però tenim la seua obra, el seu extensíssim treball discogràfic enregistrat, amb una quarantena de discos. TV3 ha tingut la deferència d’oferir-nos en directe, des del palau Sant Jordi de Barcelona, l’últim concert que el Noi del Poble Sec titulava ‘El vicio de cantar. 1965-2022’ i que ha recorregut molts països que aprecien la seua música. El Palau era ple de públic seguidor del cantautor, esperant emocionat el moment de l’acomiadament del compositor català, i, entre els presents, es podia veure el president del Govern Espanyol, la consellera de Cultura, l’Alcaldessa de Barcelona, diversos ministres… però també personalitats del món de la cultura i del periodisme. 

Entre les primeres composicions de la nit màgica a Montjuïc, Cançó de bressol, iniciada amb una sentida jota en homenatge a la seua mare nascuda a Belchite. Després Cançó de matinada, Me’n vaig a peu o No hago otra cosa que pensar en ti. Parlament i posicionament clar i contundent en la defensa de la terra per introduir el seu tema Pare, després de trenta anys de la seua composició, una lletra ben actual i escaient. Després uns temes dedicats a musicar els seus poetes preferits: Miguel Hernández i Antonio Machado. Les cançons més populars i identificadores del seu repertori: La tieta, Mediterráneo, Paraules d’amor o Hoy puede ser un gran día. Per acabar el concert, els músics acompanyants en l’actuació, el van deixar sol a l’escenari amb la guitarra per interpretar la seua primera cançó Una guitarra, un tema del 1965. El públic, entusiasta i entregat, entre el que hi havia força joves, anava cantant acompanyant les composicions més conegudes. Un Serrat a la vora de la vuitantena encara ben actiu i pletòric, dos hores d’actuació i vint-i-tres cançons meticulosament seleccionades, recorrent tot el seu ampli repertori de quasi seixanta anys d’activisme musical, en un emotiu concert que se’ns ha fet curt i que recordarem sempre aquells que hem crescut i viscut acompanyats de les seues extraordinàries composicions.

---

Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023