Gran Recapte 2018

Entre Labordeta i Ovidi

// Roberto Albiac

Un 10 de març de 1935 “el abuelo” Labordeta naixie a Saragossa i eixe mateix dia, 60 anys més tard, Ovidi Montllor marxave “de vacances” des de Barcelona. Potser al dia d’avui li hauríem de dir Lo dia dels Cantautors… Fa uns anys, vaig decidir deixar el “polvo, niebla, viento y sol” de la meua vila per anar a conèixer eixa altra València “on blau no hi ha”, i hi vaig viure tres cursos acadèmics: Des del primer moment (gràcies, en part, als meus companys), Ovidi va estar sempre present entre la banda sonora d’aquells mesos, convivie sonorament al meu estudi en eixes cançons de “l’home pelut” que apareix a bona part dels discos de joventut dels meus pares.
Lo referent aragonès i el referent valencià van ser molt amics, molts fets ho demostren: Labordeta va entrevistar Ovidi al seu programa En la cadiera, canten junts Homenatge a Teresa i l’himne Canto a la Libertad (l’alcoià és una de les veus de la part en català) al disc de 1986 Tú y yo y los demás… Podria citar altres coincidències però, d’entre totes elles, la que més m’agrade és la nota preliminar en valencià de Montllor al disc de José Antonio de 1974 Cantar i callar. Ací la teniu, com a lloança als dos grans mestres i com a exemple de fraternitat a seguir entre representants de pobles germans:

«Benvingut José Antonio Labordeta!Una altra flor naix dins l’esbarzer, i això és motiu de benvinguda. / Que les arrels et siguen ben profundes, (i no dubte que ho són) per a suportar, serè, mil i una destrosses, i tornar a florir totes les primaveres i tardors, tots els hiverns i estius. / No conec massa el teu País. La seua gent, els seus costums… / Vivim en cambres diferents. Però el lloguer el paguem al mateix amo. I et considere, per tant, molt dignament amic-company. VEÍ MEU. / Potser demà et demanaré una tasseta de sucre. I jo estaré disposat a donar-te el que siga. I al contrari, si tu vols: no es tracta de qui és el primer. Es tracta de ajudar-se i ajudar a aquells que ho necessiten. Tu ens ajudes. Per tant: BENVINGUT SIGUES! / Sentint-te a Tu ens apropem a Tu i a la gent de casa teua. / Què més volem? / Benvingut sigues!, perquè, com diuen al meu poble: “Quant més sucre, més dolcet”.
I el regust d’avui és molt amarg. / Ovidi.»

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Entre Labordeta i Ovidi » Temps de Franja - La Franja

    |

    […] Un 10 de març de 1935 “el abuelo” Labordeta naixie a Saragossa i eixe mateix dia, 60 anys més tard, Ovidi Montllor marxave “de vacances” des de Barcelona. Potser al dia d’avui li hauríem de dir Lo dia dels Cantautors… Fa uns anys, vaig decidir deixar el “polvo, niebla, viento y sol” de la meua vila per anar a conèixer eixa altra València “on blau no hi ha”, i hi vaig viure tres cursos acadèmics: Des del primer moment (gràcies, en part, als meus companys), Ovidi va estar sempre present entre la banda sonora d’aquells mesos, convivie sonorament al meu estudi en eixes cançons de “l’home pelut” que apareix a bona part dels discos de joventut dels meus pares. Continuar llegint… Entre Labordeta i Ovidi » Temps de Franja […]

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: