Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

El ferrocarril de la Val de Zafán i Queretes

// Carles Sancho Meix

El ferrocarril de la Val de Zafán. Historia, vivencias y recuerdos de la estación de Cretas (1882-1973) és l’últim volum que s’ha publicat sobre el tema i que va presentar-se el passat setembre a l’Alberg de Queretes, coincidint amb els cinquanta anys del tancament definitiu de la línia fèrria després de poc més de tres dècades en funcionament. En l’edició de l’obra hi han col·laborat l’Ajuntament de Queretes, la Comarca del Matarranya, l’Alberg de Queretes i la Fundació Arcoiris. Juan Luis Camps ha segut el coordinador del volum en què hi han participat Eduard Martínez Hernández, Jesús Martínez Curto, Camil Piera Aliaga i Renato Simoni. El treball està estructurat en sis parts. En la primera es presenta la descripció de la línia i les estacions que corresponen als pobles del Matarranya a càrrec de Eduard Martínez, fill i net de ferroviaris, col·leccionista d’objectes i documents relacionats amb el tren i divulgador del tema i Jesús Martínez, fill de l’antic cap de l’estació de Queretes que també ha escrit un llibre sobre les seues vivències en la línia Val de Zafán. L’historiador i professor suís Renato Simoni, casat amb Encarnita Riba filla de la vila, amb qui han publicat dos llibres sobre Queretes en aquells anys, escriu sobre el calvari del ferrocarril de la Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita. El primer tram a Alcanyís, la línia que mai va aconseguir arribar al mar com era el seu primer objectiu, la disputa sobre el traçat a Tarragona per Gandesa o a Tortosa per Vall-de-roures, la lluita per aconseguir l’estació de Queretes, les reivindicacions sindicals dels treballadors, el projecte d’interès militar durant la batalla de l’Ebre, la competència de la carretera… Els cinc coautors investiguen sobre les grans expectatives del ferrocarril de la Val de Zafán i la seua incidència en la vida dels habitants de Queretes durant el segle XX. És l’apartat més extens en què estableixen paral·lelismes entre l’estació de tren i la vila matarranyenca, atès que esta estava molt prop de la població i s’establia una relació molt estreta, a diferència dels altres municipis de la comarca que la tenien més lluny. Només el Mas de Llaurador es trobava més a prop de l’estació de Valljunquera. Juan Luis Camps, que ha escrit diversos volums sol i en col·laboració sobre la seua vila, recopila els testimonis, anècdotes i records —propis o escoltats— referits a la línia fèrria clausurada. I, en l’últim apartat, més tècnic, es descriu el material a motor i remolcat del ferrocarril i els professionals responsables.

En l’obra cal destacar l’abundant material arreplegat referit al tren, els plànols i fotografies aconseguides d’arxius particulars, les desenes de testimonis que han entrevistat… tot plegat fan més divulgatiu el volum. Els autors també han consultat una àmplia bibliografia i l’hemeroteca de l’època. Malgrat la celebració enguany dels 50 anys del tancament del ferrocarril de la Val de Zafán, els editors creuen en un futur positiu per a les nostres viles, en l’esperança que la reconversió de la línia fèrria en Via Verda —que en breu enllaçarà Tortosa amb la Puebla de Híjar— i l’adequació de l’antiga estació de Queretes en Alberg, Centre BTT i Estació Rural del Matarranya, donaran un gran impuls al turisme familiar i sostenible i a la necessària diversificació de l’economia de la nostra comarca per tal d’evitar la despoblació del territori, probablement un dels problemes més greus per a als menuts municipis.

Coberta del llibre. / Carles Terès

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: