Daniel Sisó, un llatinista fragatí del segle XV*

Written by Virgili Ibarz on 6 de febrer de 2018. Posted in Cultura

// Virgili Ibarz

Daniel Siso va publicar Grammaticale Compendium (1490), un manual de gramàtica llatina. Sabem que Sisó era de Fraga i mestre de llatí a Montsó perquè ho diu al final del llibre: Danielis Sisonis, Fragensis, Montissoni gymnasii magistri maioris, perutile Gramatices compendium ad humanissimun virum Franciscum de Luna delectum (De Daniel Sisó, natural de Fraga, mestre de gramàtica llatina dels alumnes d’educació secundària de Montsó, dedicat a l’estimat i humaníssim senyor Francisco de Luna).
També va fer constar la data d’edició: Anno christanae salutis MCCCXC. Deo gratias. Hem de assenyalar que els autors que han estudiat l’obra de Sisó l’anomenen Daniel Sisón. Fins que algú va fer constar que la seua llengua materna era el català i, per tant, la denominació podia ser Daniel Sisó, un cognom que encara és vigent a Fraga.
Don Francisco de Luna, a qui va dedicada l’obra, era fill del famós don Juan de Luna, noble aragonès, membre de la Casa Luna. El format de l’edició és el propi dels manuals de l’Espanya de finals del segle XV. El Gramaticale Compendium, imprès el 1490, probablement a Saragossa per l’impressor Juan Hurus, ha arribat fins a nosaltres gràcies a un únic exemplar conservat de la única edició coneguda, que es custodia actualment a la Biblioteca de la Universitat de Saragossa. El Grammaticale Compendiun és un incunable, ja que es va imprimir el 1490, i els incunables són els llibres impresos entre el moment en què Gutemberg inventa la impremta de tipus mòbils (1450-1454) i el 31 de desembre de 1500.
Daniel Sisó va ser un gran admirador i seguidor d’Antonio de Nebrija (1441-1522). Sisó cita Nebrija amb elogis en diferents capítols, i el qualifica de “mestre il·lustre”. El jove Nebrija va estudiar a la Universitat de Salamanca. Creiem que Sisó també va estudiar en aquesta Universitat. Nebrija considera el llatí com una llengua superior a les altres i, per això, quan més s’apropa una llengua al llatí, més perfecta és. Nebrija és l’autor de la primera gramàtica castellana, publicada el 1492, dos anys més tard que el llibre de Sisó. La gramàtica, per a Nebrija, es divideix en ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxi. Aquesta és també la divisió que segueix Sisó.
El Grammaticale Compendium és un tractat de gramàtica llatina que, com Sisó indica, intenta recollir tot el que sobre aquesta matèria es troba en altres autors i obres, per a què el jove que ha d’emprendre l’estudi del llatí, tinga tot el necessari a mà. Sisó diu que és suficient un any i mig d’estudi per assimilar els coneixements que ofereix el seu manual.
Sisó va ser catedràtic de llatí a l’Estudi General de Lleida. Sabem que les universitats van sorgir de les velles escoles catedralícies en organitzar-se corporativament mestres i estudiants. La creació de les primeres universitats coincideix amb la formació de dos grans regnes al territori hispànic: al front d’un es trobava el monarca aragonès amb la triple corona d’Aragó, Catalunya i València; al front de l’altre, el monarca de Astúries, Galícia, Lleó, Castella, Toledo, Córdoba, Múrcia, Jaén i Sevilla.
Es deu al rei Alfonso X la dotació de les càtedres de la Universitat de Salamanca. Aquesta Universitat va rebre la confirmació oficial concedida pel Papa Alexandre IV, mitjançant una butlla expedida el 6 d’abril de 1255. De l’últim any del segle XIII, 1300, data la fundació de la primera Universitat del Regne d’Aragó: la Universitat de Lleida, fundada pel rei Jaume II. El rei va triar Lleida per ser un punt limítrof d’Aragó i Catalunya i el més cèntric de la monarquia aragonesa.