
‘Correu, és Brossa!’
Espectacle de Creació a patir de Poesia Escènica de Joan Brossa
// Júlia Llambert
Els passats dilluns 27 i dimarts 28 de gener, al teatre de l’Escorxador de Lleida i sota la direcció d’escena i dramatúrgia de Marta Momblant Ribas, els joves actors pre-professionals, alumnes del Taller de Noves Dramatúrgies del segon Curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Actoral de l’Aula de Teatre de Lleida, van estrenar un espectacle de risc i creació brossiana.
L’espectacle amb gran èxit de convocatòria i enorme expectació per part de la comunitat teatral lleidatana, fou aplaudit per un públic entusiasta que ha donat molt bon ànim a aquests catorze joves intèrprets, els quals han sabut posar-se admirablement sota les directrius i el mestratge de la seva professora Marta Momblant, assolint els objectius escènics i formatius que aquesta els havia propiciat al llarg de tot un quadrimestre de dur treball i entrega.
El Teatre de Joan Brossa ocupa una extensió de prop de quatre metres de longitud per mig d’amplada, diu en Xavier Fàbregas, un dels grans estudiosos de Brossa, que la primera vegada que en va veure tot el seu teatre, estava disposat al terra d’una cambra, i es trobava dins de vuitanta-sis carpetes omplint-ne tot l’espai, una carpeta per obra.
Joan Brossa va viure i patir tot el segle XX, gairebé d’inici a final; va néixer a Barcelona al 1919 i morí també a Barcelona el 1998. És un autor prolífic en tots els gèneres que practicà i considerava el seu Teatre com a “Poesia” escènica. En l’actualitat, gràcies a la Editorial tarragonina Arola Editors, s’està publicant tota la seva Poesia Escènica i a data d’avui ja disposem de Poesia Escènica I a Poesia Escènica XVIII repartida en divuit volums.
En l’espectacle de creació que s’ha curullat al si de l’Aula de Teatre, s’ha volgut, segons paraules de la seva directora i generadora del projecte creatiu, tastar Brossa. Se l’ha volgut experimentar més que estudiar. La seva obra ens és immensa, diu Momblant, i nosaltres n’hem fet una breu tria i l’hem utilitzada. Hem pres, del procés creatiu del propi Brossa, a buscar en el nostre propi procés creatiu, des de la seva llibertat, des de la seva manera de saber fer capes fines, de crear emocions lleugeres, de defugir de les idees pesades, de ser subtil i de ser efímer.
Momblant, en la seva declaració del principi estètic de l’espectacle que alhora va ser expressat en escena per un Mestre de Cerimònies que es dirigia directament al públic, segueix dient que per tal de generar Noves Dramatúrgies dins la nostra pròpia contemporaneïtat, nosaltres, hem “utilitzat” Brossa per a què servis als nostres propòsits de creació escènica. I en aquest “utilitzar-lo”, hem emprant una altre de les teories que amb els seus col·laboradors desenvolupava, una de les més avantguardistes de mitjans del S XX: utilitzar l’Aleatorietat en el procés de treball per a la composició creativa.
Per tant, continua la directora, hem pres algunes de les seves peces, les hem estripades, les hem jugades, les hem interpretades a partir de consignes creatives del nostre propi imaginari, les hem transformades, i les hem revestides amb la nostra pròpia mirada. El que es veu i gaudeix en la presentació del nostre taller, és fins on ha arribat el nostre propi procés creatiu després d’un intens treball de de-composició de l’obra de Joan Brossa, per tal de veure-li realment les entranyes, i mirar d’extreure’n la seva essència creativa més íntima.
En Brossa, doncs, segueix així la declaració, no hi ha fronteres entre gèneres i uns fils invisibles lliguen les diferents manifestacions artístiques literàries i escèniques i els diferents registres. El nombre de peces finalment comptades pel que fa al teatre és un total de tres-centes vint-i-tres. I són peces de llargada molt desigual; n’hi ha unes de mitja pàgina, inclús peces on només hi ha una frase i prou, i d’altres peces amb un número de pàgines més estàndard. Totes aquestes peces, Joan Brossa les va escriure en una època molt concreta de la seva vida creativa entre 1945 i el 1968, és a dir, totalment dins el període franquista, del qual va haver de sortejar-ne la censura.
Brossa tenia la seva pròpia concepció sobre el que era el seu teatre i aquesta és la tria que es va compartir a escena, dient-ho així:
- “Jo entenc el teatre com “una activitat amagada” dintre de regions poètiques”
i,
- “Les obres les concebo representades amb gran senzillesa; el xoc s’ha de produir en obrir la boca els personatges”
I la seva gran màxima:
- “Enraonar a partir del silenci”
I encara, hi afegirem, es diu al llarg de l’espectacle, l’evidència que l’espectador no queda mai passiu davant l’obra de Brossa, entre els parlaments sovint aparentment absurds, o els actes deslligats els uns dels altres, o les incitacions a les participacions, o les intervencions estrafolàries, inconnexes i estrambòtiques, o l’essència de la seva poètica a vegades, i d’altres vegades en canvi l’incessant irregular quantitat de paraules que tant poden ser molt poques com moltes, moltes, moltes…
Però, segueix el bàndol que l’actor encarregat d’expressar-se entre escena i escena increpa divertidament al públic assistent, el que més ens ha sigut d’interès d’exploració pel nostre propòsit d’aprenentatge creatiu, és que les seves paraules, les de Brossa, més enllà de ser o de no ser lògiques, el que propicien són ales per a fer volar els coloms de la imaginació més recòndita d’entre els somnis més eteris de tots i cada un de nosaltres. Tals són les paraules de la nostra directora.
Els estudiosos de l’obra teatral de Brossa l’han dividida en dos grups:
- L’anomenat Teatre Literari o Teatre de Text com amb el que hem vist en iniciar el nostre espectacle
i,
- El teatre d’acció, és a dir, acció escènica on pràcticament no hi ha diàleg o hi apareix molt rarament. Dins d’aquest grup, Brossa s’endinsà en vessants teatrals diverses d’arrel no institucional i molt més propera a la tradició popular i a arts escèniques molt sovint considerades “marginals”, “transgressores” o “alternatives” com són les Accions espectacle, els monòlegs de transformació o fregolísme, els Strip-teases, números de circ, prestidigitació, màgia, titelles, els ballets de tot caire i format, tot el ventall de varietes imaginables, tots els formats de cabaret, i les accions musicals, com les que s’han fet més famoses amb el compositor Josep Maria Mestres Quadreny i el també director i intèrpret a més de creador Carles Santos.
I el Mestre de Cerimònies, des de la dramatúrgia de M. Momblant, va concloure la darrera part de la seva intervenció documentant el contingut de tot l’espectacle tot dient: “A Correu, és Brossa!, oferim una escala cromàtica de-composada que anirà des d’un primer treball estructurat de la poesia escènica literària de Brossa dins de Poesia Escènica XVI, un fragment de Cortina de Muralles, just per a què en tastem la tensió dramàtica i el gust per la poètica de la seva paraula. Però també perquè veiem la modernitat d’unes didascàlies escrites per ser dites formant part de l’escena viva.
Un segon treball a partir de la creació de personatges Brossians que lliurement hem reinterpretat cada un de nosaltres de la lectura personal que hem fet dels Monòlegs de Transformació o Fregolisme extrets de Poesia Escènica X (1965-1966, primera part) i que ens han tocat aleatòriament, creant a partir del que ens han inspirat, la nostra pròpia escena, fent-nos nostre, de manera lliure, de manera absolutament imaginativa, el personatge, sempre guiats sota les consignes escèniques i poètiques que per nosaltres són Brossa.
El tercer treball és ja una procés de creació molt més agosarat i encara més lliure, sempre en funció de la llibertat que de Brossa hem anat sentint-nos atrets. És a partir de les seves escenes d’Strip-Tease dins de Poesia Escènica II Teatre Irregular de 1966 i 1967, que hem creat el nostre propi sentit de nuesa. Hem creat textos totalment nostres, dramatúrgia original, l’autoria de la qual és de cada un de qui la interpreta, a partir de l’striper que ens l’ha inspirada. Perquè per nosaltres la nuesa en Brossa és un veritable acte de transformació cap al fons del més sincer de cada un de nosaltres. No només és vestir-se i desvestir-se, despullar-se i revestir-se, sinó exposar l’ànima, decapar actituds, desposseir els sentiments de cuirassa.
I, el darrer dels nostres treballs, és la reducció més essencial, que dins de Brossa també hem trobat, del nostre major procés creatiu en el Taller de Noves Dramatúrgies: la praxis de l’Escriptura Creativa original, empesos a saber expressar bella fragilitat.
N’hem fet moltíssima d’escriptura original i l’hem exercitada en pàgines i més pàgines des de diferents i múltiples consignes creatives. Tanmateix, una volta hem entès que la lleugeresa, la paraula que no només vola sinó que levita, a l’hora d’expressar sentiments, pensaments i emocions, pot causar inclús major impacte que el més complex dels textos literaris, hem après a crear binomis a partir d’idees que des de l’oposició es complementen. Paradigma dels temps que vivim!
I vet aquí la poesia escènica de número infinit que en aquest taller hem creat de manera absolutament original dins aquest nostre: Correu, és Brossa!, que ens fa córrer ja cap el final!”
El programa
Actrius i actors amb la directora Marta Momblant. / Maria Torres-Aula Lleida
Diversos moments del muntatge. / Maria Torres-Aula Lleida
El moment dels aplaudiments. / Sigrid Schmidt von der Twer
Tags: Cultura
Trackback from your site.