Col·loqui Joan Coromines i la Ribagorça

// Júlia Llambert

Dels dies 31 de maig al 2 de juny s’ha celebrat a la Ribagorça, tant a la d’administració aragonesa, a Sopeira, com a la d’administració catalana, a Boí, Vilaller i al Pont de Suert, un col·loqui sobre el lingüista Joan Coromines, que s’emmarca dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra i de la creació de l’actual comarca de l’Alta Ribagorça enguany fa justament trenta anys. Les conferències i col·loquis voltaren en gran part sobre l’homenot Coromines i la seua recerca toponínimica a la Comarca, amb importants consideracions històriques i sociolingüístiques addicionals. Les entitats organitzadores del Col·loqui han estat l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Ribagorçans, i hi ha col·laborat el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els ajuntaments de la Vall de Boí, el Pont de Suert, Sopeira i Vilaller, així com l’Associació d’Amics d’Alaó i la Plataforma Camina. El nombre d’assistents als actes oscil·là entre vint i trenta.

Els participants davant del Monestir d'Alaó. / Sigrid Schmidt von der Twer

A la vesprada del dijous 31 de maig a Boí, després de les paraules de benvinguda per part del municipi i del parc, en Joan Ferrer, de la Fundació Pere Coromines de Sant Pol de Mar, va parlar de la relació d’en Joan Coromines amb en Pompeu Fabra, i més encara sobre el Coromines que ell mateix va tractar durant molts anys, tema que van arrodonir dues persones més que havien fet de guies d‘en Coromines en les enquestes toponímiques a Boí: en Rosendo Vila i en Manel Beneria. Aquest últim, que no havia pogut ser a Boí el dia 31 de maig, va contar-nos l’endemà amb força detall com li havia anat, quan tenia 9 i 14 anys, fent de vailet d’en Coromines pel terme de Boí. En Joan Castellvell va cloure la sessió informant de la relació, no sempre fàcil, entre en Coromines i el seu col·laborador l’enginyer Rafael de la Torre, que havia recollit toponímia de Barruera i d’altres indrets. De tots aquests testimonis en va eixir un Coromines extraordinàriament treballador i algun cop una mica estrafolari, de fortes conviccions i dèries, i esquerp a estones.

El dia 1 de juny vam ser rebuts a l’Ajuntament de Vilaller per la batllessa María José Erta, que en les seues paraules de benvinguda insistí en el fort valor identitari de la llengua catalana, i ens acompanyà en la visita pel centre històric de la vila. Al Saló de Plens en Jordi Suïls dirigí un col·loqui sobre els materials d’etnografia, literatura i cultura ribagorçanes que en Coromines va anar replegant en les seues enquestes toponímiques al territori, la magnitud i riquesa dels quals es va fer evident – cal recordar que en Coromines segurament ha estat el primer a esmentar la llegenda del Comte n’Arnau a la Ribagorça- i que, ara com ara, encara no han estat indexats i en gran part es troben només en les molts cèdules inèdites de l’Arxiu de Sant Pol. Des del públic es va insistir en la necessitat de publicar-los, o, si més no, indexar-los. Això fou al matí, de vesprada hi hagué una excursió per Irgo, Iran i Saraís, i així poguérem observar in vivo la toponímia ribagorçana, completada amb un col·loquí a Ca de Cotori del Pont de Suert conduït per n’Albert Turull sobre en Coromines i l’onomàstica ribagorçana. Finalment es presentà el llibre Diccionari etnogràfic pallarès de n’Isaac Beà, amb molt bones il·lustracions d‘en Sebastià Jordà, basat en paraules procedents de gravacions lliures que es documenten en bona part, ço que el fa especialment interessant. Entre els diferents actes hi hagué una breu presentació de Temps de Franja i el repartiment d’una vintena d’exemplars entre els assistents. A Sopeira el dia 2 de juny a Ca del Can, després d’unes paraules de rebuda per part de na Glòria Francino en excel·lent ribagorçà, en Xavier Terrado feu una conferència sobre el que ell anomena antic ribagorçà, la llengua que es mig endevina sobretot en bona part de la toponímia ribagorçana. Conferència perfeta pel col·loqui, dirigit per en Ramon Sistac, sobre en Coromines i els parlars ribagorçans, que clogué els actes. A continuació na Glòria Francino ens acompanyà a una documentada visita al Monestir d’Alaó.

Conferències i col·loquis evidenciaren la gran importància de l’obra d’en Coromines i també que un dels seus postulats, l’existència de parlars bascoides al Pallars i la Ribagorça no mai del tot romanitzats, però sí catalanitzats als segles X/XI, amb totes les implicacions que en deriven, ni és del tot rebutjat ni del tot acceptat entre els especialistes. Es parlà, i no pas poc, de sociolingüística ribagorçana, mirant de trobar un factible trilingüisme entre el català ribagorçà i els estàndards castellà i català, titllats els dos darrers de freds i neutres, com ja es va fent, amb bons resultats, al Pallars – el llibre d’en Beà/Jordà abans citat n’és una mostra. Entre els assistents es va demanar de fer una feina semblant a la Ribagorça.

Permeteu un brevíssim incís: gràcies a l’excursió de toponímia del divendres 1 de juny per la Vall de Boí, sense ni tan sol proposar-s’ho, la cronista va tenir el goig de recollir uns quants textos de literatura popular ribagorçana, sobre els quals convindria tornar en una altra ocasió.

Al Saló de Plens de Vilaller. / Sigrid Schmidt von der Twer


Al Mirador de Sant Salvador d'Irgo. / Sigrid Schmidt von der Twer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Share this...

Twitter

Facebook

Email