Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Artur Quintana difon la seua obra per Tortosa

// Emigdi Subirats

Durant els dies 2 i 3 de març el filòleg Artur Quintana va gaudir d’una estada literària molt agitada per la ciutat de Tortosa. De fet, comptava amb un calendari d’activitats força atapeït que, primerament, el va portar dilluns al matí a prendre part en dos entrevistes radiofòniques a Ràdio Tortosa i Ràdio Ebre-Cadena Ser. Les periodistes Núria Mora i Sílvia Tejedor, respectivament, varen indagar en els seus quefers literaris, molt especialment en la seua vinculació d’estima amb les comarques de la Franja de Ponent, que queda plenament reflectit en els dos volums de les seues memòries pel Matarranya.

Al vespre, va tindre lloc la presentació del segon volum de La Vall de Balat a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Amb una introducció prèvia per part de l’escriptor campredonenc Emigdi Subirats, Quintana va fer cinc cèntims dels orígens de la seua vinculació amb la població de la Codonyera a partir de la seua tesi doctoral del període estudiantil. A la vegada, va voler reivindicar el paper jugat per tot un seguit de literats, des de poetes a filòlegs, que van propiciar la Renaixença del català a la Franja als anys 1980, fet sense precedents anteriorment. A part de la figura excelsa del malaguanyat novel·lista mequinensà Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005), durant aquest període varen sortir noms claus per a les lletres franjolines en català com els també enyorats Desideri Lombarte (Pena-roja 1937-Barcelona 1989) i Josep Galan (Fraga 1948-2005); Josep Miquel Gràcia (la Codonyera 1941), Tomàs Bosque (La Codonyera 1948), Mario Sasot (Saidí 1951), Hèctor Moret (Mequinensa 1958), Antoni Bengoechea (Calaceit), Teresa Claramunt (Calaceit 1961), Juli Micolau (la Freixneda 1971), Francesc Serés (Saidí 1972), Susanna Antolí (Beseit 1967), Mercè Ibarz (Saidí 1954) o Carles Terès (Barcelona 1962) entre alguns altres literats d’interès.

 

Emigdi Subirats i Artur Quintana presentant La Vall de Balat. / Sigrid Schmidt von der Twer

 

Tanmateix, també va fer conèixer al públic assistent el seguit de fets contraris a la normalització de la llengua catalana a la Franja que el van portar a denúncies al jutjat per part de grups anticatalans, així com als malaurats Fets de la Codonyera durant els quals fins i tot va témer per la seua integritat física a causa de la radicalització d’un sector ciutadà que negava la unitat lingüística.

 

Intervenció de Manuel Ollé. / S. S. T.

 

L’escriptor ulldeconenc Manel Ollé, tota una institució de les lletres ebrenques i catalanes, també va voler fer un elogi fervorós del paper intel·lectual jugat pel filòleg barceloní establert a La Codonyera; paraules que varen ser corroborades pel filòleg i periodista mora noví Jordi Duran, president del Consorci de Normalització Lingüística a les Terres de l’Ebre.

 

Artur Quintana durant la presentació. / S. S. T.

 

L’Artur Quintana també va ser objecte d’un homenatge durant el Sopar cultural del Forn de la Canonja, que aplega en aquest cèntric restaurant del nucli antic tortosí una seixantena d’escriptors, músics, artistes i amants de la cultura ebrenca i catalana el primer dilluns de cada mes. A la vegada, va poder gaudir de converses interessants amb persones claus de la cultura ebrenca com el jove historiador canareu Josep Sancho, el biògraf Jordi Duran, l’escriptor prioratí Jesús M. Tibau, el dinamitzador cultural reguerenc Ricardo Gascón, o l’historiador planer Màrius Pons. El veterà i eminent filòleg va fer generosament obsequi a tots els assistents d’alguns dels llibres i estudis de la seua producció, fet que va ser altament agraït pels organitzadors d’aquest fenomen cultural en què s’ha convertir l’esmentada trobada gastronòmica-cultural.

 

El sopar d'homenatge al Forn de la Canonja, amb l'historiador Dr. Josep Sancho, 
l'escriptor Jordi Duran, Marialuisa Wittlin, l'escriptor Emigdi Subirats 
i la Sigrid i el Dr. Artur Quintana Font. / Josep Sancho

 

Dimarts 3 Quintana encara trobaria el moment per a apropar-se a les instal·lacions del Canal 21 per tal de rebre una entrevista televisiva per part del conegut periodista Gustau Moreno, que dirigeix el programa matinal Primera columna.

Cal fer la remembrança del fet que l’any 2015, Artur Quintana va ser altament homenatjat a la riba baixa de l’Ebre en rebre el premi Lo Grifonet d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, en reconeixement al seu paper com a impulsor i defensor de la llengua catalana a la Franja de Ponent, en un acte molt emotiu que va tindre lloc al poble d’Arnes.

Durant aquest fructífera visita va estar en tot moment acompanyat per la seua esposa Sigrid, així com per Maria-Lluïsa Wittlin, professora jubilada de la Universitat de Saskatchewan al Canadà i vídua de Curt Wittlin: recentment traspassat, il·lustre investigador sobre les lletres catalanes del segle d’Or que va residir al Baix Ebre durant les dos darreres dècades de la seua vida.

 

Aquí podeu veure l’entrevista al Canal 21:

 

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: