2020 Any Palmira Jaquetti i Joan Perucho

// Artur Quintana

Enguany toca commemorar dos pesos pesats catalans —vade retro, Satana!— que van tenir una gran importància per a la cultura de la Franja i d’altres indrets de l’Aragó. Són en Joan Perucho que enguany hauria fet cent anys, propagador de la Fonda Alcalà i de Calaceit com a indrets de cultura, i que en les seves obres parla molt del Baix Aragó tant del català com del castellà —no recordo que esmente Favara, però si molts altres indrets del territori— Alcanyís, Els Ports, Mequinensa… El Centro de Estudios Bajoaragoneses d’Alcanyís va publicar el 2003 una antologia peruchiana amb el títol Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís en castellà i en català.

Joan Perucho davant l'ajuntament d'Arnes. / Arxiu familiar Joan Perucho

L’altre pes pesat és na Palmira Jaquetti, que enguany n’hauria fet 125, i que a més de poeta i musicòloga, es la gran recol·lectora de les cançons populars catalanes, tant les de l’Aragó —on n’és la primera que les recull molt més enllà de la minsa recollida xapurriada de mossen Arnaudas— com de Catalunya. No recordo ara si en recollí també a la resta dels territoris de llengua catalana. A la Franja treballà a la part nord. Re, en total, entre Aragó i Catalunya, en va replegar deu mil i algunes de torna, i va escriure unes poèticament esplèndides descripcions de les aventures que va passar, i desventures, en recollir-les els anys trenta del segle passat, quan no era gens corrent que dues xiques soles —l’acompanyava María Carbó— anessen pels pobles pidolant cançons. Tant Temps de Franja com Diario de Teruel fa uns anys van publicar articles sobre Palmira Jaquetti i Joan Perucho en relació amb l’Aragó.

Fotografia cedida pels familiars de Palmira Jaquetti

El Govern català ha declarat aquest any 2020 Any Palmira Jaquetti i Any Joan Perucho. El nostre Govern hauria de fer el mateix, o, si més no, ho hauria de fer la Direcció General de Política Lingüística i tenir ben present que Teruel existe i la Llengua Catalana tamién.