Molts treballadors que van votar Milei estan sorpresos per la reforma que els ha endinyat. Què esperaven de l’anomenat anarco-liberalisme? Tampoc és tan difícil de comprendre. Llibertat total de l’oligarquia econòmica per imposar la seva llei. Anem punt per punt: jornada laboral que pot arribar a 12 hores, però no és obligatori, si el patró considera que amb 11 n’hi ha prou, total llibertat (per al patró). Les hores extra remunerades no es prohibeixen (com diuen els esquerrans): llibertat, que cada patró faci el que consideri més oportú. Baixes per malaltia es cobraran al 50% del sou (però només les que no siguin conseqüència del treball). Reducció de les indemnitzacions per accident, per acomiadament, per l’atur, etc. Límits al dret de vaga: no es prohibeix, es racionalitza per controlar el llibertinatge. Els aprenents tindran un període de prova anual (tampoc és obligatori que sigui gratuït). Fragmentació de les vacances (massa temps el treballador perd els bons costums). Salari variable en funció de la productivitat: potenciar la sana competitivitat entre treballadors i si el patró és un inútil i afecta a la productivitat, es premiarà al treballador més solidari amb l’empresa. Llibertat del patró de lluitar contra la ganduleria pròpia de la gent de baixa estofa. Conec una fan de Milei que cobra el salari mínim (aquí a Espanya) que aquesta reforma no li fa molta gràcia, però té molt clar que si l’hagués proposat el “Perro” Sánchez aniria a la vaga general. Tot es fa per la llibertat, sobre tot la d’expressió, per a lluitar contra el sanchisme, tirania comunista bolivariana; que hauria de dimitir totalment, perquè està plena de corrupció i prostitució, masturbació i assetjament sexual i violació. En canvi, el gran heroi i líder de Vox (el Milei español), mentre va eliminant a tota la competència (Olona, Espinosa de los Monteros, Ortega Smith, etc.) és masculinitat, testosterona pura, el gran mascle alfa que guiarà i il·luminarà, com un Cid Campeador, a una Espanya ara decadent, corrupta i putrefacta, cap a la prosperitat i la grandesa. I si malauradament això no pot ser, sempre hi és ella, la carismàtica i estrogènica lideresa madrilenya (la Milei femenina).Visca la llibertat, carall!
*Publicat a Diario de Teruel, 21 de febrer de 2026